El CAP de Roses disposa d'un professional dedicat al benestar emocional per millorar l’abordatge del patiment psicològic

Aquestes contractacions s’emmarquen en el Programa de benestar emocional i salut comunitària –dins el Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària- que ha implementat el Departament de Salut amb l’objectiu d’incrementar i millorar la promoció i la prevenció del benestar emocional de la ciutadania, així com la intervenció precoç sobre els factors psicosocials

El programa es troba actualment en la tercera fase de desplegament i més de la meitat dels EAP de la regió ja disposen d’un referent, concretament el 73% dels 41 que la integren. En els propers mesos es preveu completar la resta de les contractacions vinculades amb el programa per tal d’estendre’l a la totalitat del territori. Actualment, els EAP que ja compten amb un referent de benestar emocional són els de Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, l’Escala, Palafrugell, Palamós, la Bisbal d’Empordà, Torroella de Montgrí, Sant Feliu de Guíxols, Olot, Besalú, Ripoll, Camprodon, Ribes de Freser-Campdevànol, Celrà, Sarrià, Salt, Can Gibert del Pla de Girona, Santa Clara de Girona, Arbúcies-Sant Hilari, Sils-Vidreres-Maçanet de la Selva, Santa Coloma de Farners, Lloret-Tossa, Blanes, Tordera, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Calella i Canet de Mar. En alguns casos concrets, el referent és compartit amb més d’una àrea bàsica de salut, com és el
cas de La Jonquera i Llançà, OIot i Besalú, Ripoll i Camprodon, Celrà i Sarrià o les tres àrees bàsiques de Calella, Malgrat de Mar i Lloret-Tossa. Els 11 equips d’atenció primària restants incorporaran els seus referents properament.

Tal com explica Marta Eres, responsable de salut comunitària de l’Institut Català de la Salut (ICS) a Girona, el desplegament s’ha fet seguint criteris d’equitat territorial i prioritzant les zones econòmica i socialment més desfavorides. En aquest sentit, es vol seguir posant l’atenció en les persones que més han patit les conseqüències de la COVID-19, a través de l’impuls d’eines per a l’abordatge precoç de factors de risc per a la salut mental. “La pandèmia ha agreujat el patiment emocional de moltes persones, i volem donar resposta a aquest malestar, treballant eines des d’una mirada conjunta i donar resposta a qui més ho necessita”, afegeix Eres.

Potenciar la prescripció social

El projecte té com objectiu treballar de forma comunitària les necessitats de salut emocional de la ciutadania i aconseguir la no medicalització davant de problemes relacionats amb el malestar emocional. Es tracta de potenciar la prescripció social o la derivació a recursos de la comunitat per tal de proporcionar alternatives no sanitàries. Per aconseguir-ho, la figura del referent de benestar emocional treballa en xarxa amb els agents socials de cada territori, com ara ajuntaments, entitats i associacions, centres cívics o equipaments comunitaris, entre d’altres. I a través de la seva tasca comunitària impulsa programes i activitats de prevenció i promoció de la salut emocional.

Entre les accions relacionades amb la prescripció social que s’estan treballant al territori, es troben tallers en instituts i escoles, sessions per a persones cuidadores de malalts crònics, grups de suport i de cohesió amb professionals, caminades, clubs de lectura o activitats culturals, entre d’altres.

El Programa s’inicia a l’atenció primària perquè és el servei de salut més proper a la població i des d’on ja es disposa de criteris específics que permeten un abordatge clau del benestar emocional. Aquest programa entra de ple en les accions de salut comunitària que ja es desenvolupava a l’atenció primària arreu del país.