El Curs Internacional d’Arqueologia aprofundeix en la història del monestir de Santa Maria de Roses

El curs, organitzat per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses, amb la col·laboració de la Fundació Girona Regió de Coneixement, té per objectiu la formació de futurs arqueòlegs en l’especialització de l’arqueologia d’època medieval i moderna.

L’excavació

Les excavacions desenvolupades en el marc del curs d’enguany s’han centrat en l’estudi del monestir de Santa Maria de Roses i la seva evolució. Les excavacions han permès aprofundir en el coneixement de l’evolució del monestir (segles X-XVIII) i, especialment, en l’esglesiola i el cementiri paleocristians que ocupaven aquest espai entre els segles IV i VII i que constitueixen en certa mesura un precedent del propi monestir.

Els nous treballs han permès anar ampliant el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. Així, a la zona sud, s’han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora, que complementen el conjunt descobert l’any 2023. També s’han posat al descobert tot un seguit de murs i estructures que van dibuixant una àmplia zona edificada a l’entorn de l’esglesiola, que constituïa el centre neuràlgic de l’espai. Així es confirma l’existència d’un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc.

Per altra banda els treballs arqueològics també estan permetent anar descobrint l’estructura del monestir fundacional. Creat al segle X, la gran majoria d’estructures visibles en l’actualitat corresponen a una gran reforma duta a terme al segle XI (que va implicar la construcció d‘una nova església i també d’unes noves muralles i claustre.

Els darrers treballs estan començant a posar al descobert traces de l’estructura del monestir del segle X, dotat de potents murs de pedra lligada amb morter, i que sembla presentar una planta lleugerament més petita que l’actual.

El curs

Els objectius del curs se centren en la formació de futurs professionals de l’arqueologia i del món de la restauració en l’especialitat d’època medieval i moderna. Una de les principals característiques del curs és la seva vocació internacional i en ell hi ha participat enguany 14 estudiants provinents d’universitats catalanes i franceses, així com de l’Escola de Restauració.

Un dels elements que distingeix el curs d’altres dedicats a la formació de futurs arqueòlegs és el fet que incorpora tot un seguit de pràctiques de restauració i consolidació d’estructures i de materials arqueològics. Actualment resulta imprescindible que arqueòlegs i restauradors treballin conjuntament per tal de poder assolir uns objectius d’estudi, però també de conservació, adequació i revalorització, dels jaciments. Per tant és essencial que uns i altres coexisteixin i coneguin les especificitats de cada una de les tasques i les dificultats que presenten per tal d’obtenir una col·laboració el més fructífera possible.

L’enfocament del curs és eminentment pràctic i, al costat de les pràctiques de camp (excavació, registre, planimetria...), es desenvolupen tot un seguit de pràctiques específiques destinades a aprofundir en diferents aspectes del treball arqueològic (anàlisi d’estructures, dibuix de murs, dibuix de materials ceràmics, antropologia, numismàtica, classificació de materials...).

El treball pràctic es complementa amb tot un seguit de conferències realitzades per experts. Cada any aquestes conferències tracten una temàtica específica. Enguany el tema són els edificis religiosos d’època antiga i medieval.

A més, durant el curs es realitzen sortides a alguns dels espais i jaciments d’època medieval més emblemàtics del nord-est català, acompanyats per experts en la història de cadascun d’ells.

La direcció del curs és responsabilitat del dr. Marc Bouzas, director de la Càtedra, i la coordinació tècnica està a càrrec del dr. Lluís Palahí Grimal i la col·laboració de l’arqueòleg dr. Jordi Vivo, mentre que les pràctiques de restauració són dirigides per Cristina Garcia (ABAC).