El document del mes de l'AMR revisa la història de l'associació Flor de Maig

L'associació La Flor de Maig es creà a finals de l’any 1925, atès que el febrer de 1926 aparegué la primera notícia a les capçaleres comarcals amb motiu de l'organització del seu primer ball de Carnaval. Els seus primers anys de vida, enmig de la dictadura de Primo de Rivera, se centraren principalment en la celebració d’esdeveniments associats a la parròquia, la catequística, el Pòsit Pescador i actes com el comiat dels joves que anaven al servei militar.

En el seu local, amb una capacitat per 366 persones, situat entre la riera dels Ginjolers i el carrer d’en Mairó s’hi escenificaren els Pastorets, s’hi impartiren conferències catequístiques o concerts i obres de teatre a càrrec de l’orquestra i la secció dramàtica de l’associació. Cal esmentar que a l’edifici actual encara hi ha algun senyal representatiu de la societat que va acollir. Al llarg dels anys feren festes benèfiques a favor de les famílies damnificades per la mort de pescadors, de la mateixa catequística, l’homenatge a la vellesa conjuntament amb el Pòsit o, ja en plena II República, actes a favor dels empresonats pels Fets d’Octubre de 1934. 

La seva activitat continuà fins a l’acabament de la guerra, moment en què assassinaren a Miquel Mallol i altres membres van fugir a l’exili, tal com documentà l’Ajuntament l’any 1943. El 1941 legalitzarien altre cop la Unió Fraternal, la SUF, i el 1942 els béns de La Flor de Maig passarien a mans de la primera. Un temps després el seu local es convertí en el desaparegut Cine Roses i actualment en una botiga de roba.

Amb aquest document, l'AMR dóna a conéixer diferents dades d'aquesta societat mitjançant l'acta i l'inventari de la seva liquidació, la qual suposà un punt i a part en la vida social dels rosincs dels anys vint i trenta del segle XX. L'inventari està dividit en tres apartats: l’equip de cinema sonor, l’aparell gramola i els efectes generals, d'on destaquen els reproductors de pel·lícules i el mobiliari que permeteren que la SUF pogués tornar a tenir una programació més o menys estable des de la seva legalització, el mes d’agost de 1941.

 Podeu consultar el document del mes en el següent enllaç: