El projecte de ferrocarril Figueres-Roses de l'any 1900, document del mes de l'Arxiu Municipal de Roses

Els documents que conformen aquest projecte s'han conservat a l'Ajuntament de Roses des de la seva producció i recepció a les dependències municipals. Inclou una interessant memòria on s'exposen les raons econòmiques que plantejaren la necessitat de construir una línia ferroviària entre la capital altempordanesa i la seva sortida natural al mar, i ajuda a comprendre quin paper i què significà Roses en el context econòmic i social de l'època.

El principal objectiu del frustrat projecte era el de connectar el port natural de Roses, i el seu comerç de cabotatge, amb el rerepaís comarcal, i la seva agricultura orientada al mercat. A més, però, l’existència d’una línia ferroviària assegurava la presència d’una cada vegada major colònia d’estiuejants benestants. En definitiva, el tren era entès com una eina estratègica per garantir un futur econòmic viable.

La memòria es completava amb un estudi econòmic del pressupost d’explotació i conservació de la línia i de les tarifes que s’havien d’aplicar. Així mateix, el projecte incloïa els plànols generals del traçat, dels perfils longitudinals i dels transversals.

Els artífex del projecte

El promotor del projecte fou l'advocat barceloní Joan Adolf Mas Yebra, també impulsor de la urbanització de la Ciutadella de Roses (actuació urbanística inacabada que marcà el creixement urbà de Roses al llarg de bona part de segle XX) i un dels personatges que intervingueren en la concreció real del pla Cerdà barceloní.

En relació a l’autor del projecte, l’enginyer Álvaro de la Gándara és un personatge poc conegut. Es va llicenciar per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona l’any 1873,  fou director del departament d’indústria de la comissió espanyola de l’Exposició Universal de Filadèlfia de 1876.