Els treballs arqueològics inicien l’estudi del monestir de Santa Maria a la Ciutadella de Roses

Ambdós campanyes formen part d’un mateix projecte destinat a la recuperació i patrimonialització del solar de la vila medieval. L’objectiu és l’estudi de l’evolució urbana de la població des de la seva creació fins al seu abandonament a mitjans del segle XVII, així com el reaprofitament realitzat per la guarnició militar de la Ciutadella.

IV Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna-Ciutadella de Roses

El Curs Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna desenvolupat entre els dies 27 de juny i 15 de juliol ha comptat amb la participació d’estudiants universitaris d’arqueologia de Catalunya, França i Itàlia, i s’ha concentrat en l’estudi del claustre del monestir de Santa Maria situat a l’interior del recinte de la vila medieval, un dels espais més desconeguts per investigadors i visitants. Lluís Palahí Grimal, director tècnic del curs, explica que "hem inaugurat un nou sector d’excavació molt engrescador i molt interessant. Hom no pot explicar la història de la vila medieval de Roses sense explicar la història del monestir, que és l’origen i el germen de tota la població que va néixer després i que a més té un origen en època tardoantiga".

Els resultats científics de les excavacions realitzades en aquesta àrea han posat al descobert part d’una necròpolis moderna que aprofitava l’espai existent entre el claustre i l’església. S’han excavat una trentena d’enterraments d’entre els segles XVII i XVIII. A la zona sud dels claustre, per contra, s’han localitzat les restes de l’ocupació d’època tardoantiga, anterior al propi monestir, i dos enterraments que se situarien entre els segles V i VII.

Palahí avança que "l’estudi continuarà amb les campanyes del proper any, tot esperant recuperar en nous sondejos estructures més antigues relacionades amb el claustre preromànic i elements de l’església original del monestir, anterior a la visible avui dia que data del segle XI".

Prossegueix l’excavació al carrer Nou de la Vila Medieval

Per la seva banda, els treballs arqueològics desenvolupats entre el 2 de maig i 17 de juny a la vila medieval de Roses s’han centrat en el tram central de la gran illa de cases que se situava entre el carrer Nou i la muralla est de la vila. La superfície excavada ha estat d’un uns 600 m2 i els resultats han sigut molt dispars. A l’extrem sud s’ha identificat un gran magatzem de 152 m2 que formava clarament part de les estructures militars i en el qual es distingeixen dues fases (una primera amb una sola gran estança amb pilars centrals i paviment de rierencs i una compartimentació posterior, creant una estança amb sòl de rajols).

A la resta de l’espai es conserva l’estructuració medieval, si bé parcialment modificada en època moderna. Lluís Palahí assenyala que "aquests treballs permeten aprofundir en el coneixement de la trama urbana i evolució de la vila i mostra com aquest urbanisme medieval es va perpetuar a través d’edificis més moderns també en la fase medieval".

Aquesta campanya és la continuació del projecte iniciat l’any 2018, centrat en l’anàlisi del sector de llevant de la vila medieval. Al llarg d’aquests cinc anys s’ha cobert una superfície d’uns 3200 m2, que han permès posar al descobert la pràctica totalitat del traçat del carrer Major i de l’illa de cases que se situava a l’est del mateix. També han permès posar al descobert l’extrem sud del carrer Nou i una part de l’extrem nord del mateix.

Un projecte, que sumat a l’iniciat aquest any al recinte de l’antic monestir, és per a l’alcalde de Roses, Joan Plana Sagué "la demostració d’un model d’èxit basat en la col·laboració entre l’Ajuntament de Roses i la Universitat de Girona per tal d’explotar al màxim tot el potencial científic del nostre patrimoni històric. La recerca i investigació duta a terme per la càtedra i per la Universitat dona uns resultats palpables i qualsevol persona que visiti la Ciutadella pot veure any rere any com avança el descobriment de tot aquest passat soterrat que va aflorant, mentre que per part de l’Ajuntament l’aposta per aquesta investigació i valoració és clara, com demostra el fet que el compromís econòmic amb la universitat ha augmentat al voltant d’un 40%"