30 anys d'ajuntaments democràtics

Aquest 2009 celebrem els 30 anys d’ajuntaments democràtics.

Els socialistes vam presentar un eslògan la molt suggerent: "ENTRA AMB NOSALTRES A L’AJUNTAMENT" que era tota una declaració de principis.

El fet d’haver d’anar a buscar candidats i vots portava intrínsec un procés de participació de la gent: queixes, demandes, propostes... que ajudaven a configurar els programes polítics que en els partits de llarga trajectòria democràtica tenien com a denominador comú la transparència en la gestió, la informació, l’atenció a les persones amb propostes de millores de serveis bàsics i, també, la catalanització del municipi començant pels nom dels carrers i places.

En els municipis més petits es va prioritzar molt les polítiques de millora d’escoles, de dispensaris municipals, de construcció de centres cívics i també per la via del PUOSC van emprendre les millores de les infraestructures municipals.

Els PSC sempre ha estat un partit de vocació municipalista i aquesta vocació, producte d’una ideologia que busca el progrés per a tothom basant-se en el respecte a les persones, en la lluita per la justícia social i en la igualtat de tots els homes i dones, ha possibilitat portar a terme una acció de millora dels nostres pobles i ciutats de gran calat.

En aquesta reflexió sobre els trenta anys d’ajuntaments democràtics em centraré en el canvi s’ha produït en les millores que afecten directament als serveis a les persones i és just dir que el municipalisme ha contribuït d’una manera important a la consolidació de l’Estat del Benestar que tenim actualment.

D’entrada cal remarcar un fet que ha anat paral·lel a les millores progressives que s’han anat produïnt. La consolidació d’una classe política municipalista cada vegada més experimentada –encara que hi ha hagut una mobilitat important- i més coneixedora de les administracions que ha aportat la seva experiència com un valor afegit a l’acció de govern a cada municipi.

També ha estat decisiva l’estructura autonòmica de l’Estat que ha desplaçat competències cap a la Generalitat, en el nostre cas, tot possibilitant una major proximitat i alhora una major sensibilitat envers el territori que s’han posat de manifest en les polítiques que han possibilitat als Ajuntaments la realització de les millores proposades.

La complementarietat amb l’educació des dels municipis ha ajudat a tenir millors escoles, més cuidades, amb més participació dels pares, amb ajuts per activitats extraescolars, amb suport, en moltes ocasions, per alleugerir el cost del material escolar entre altres que ha fet possible l’accés de tots els escolars del municipi a aquests complements tan importants per a la seva formació. Els socialistes sempre hem assumit la idea de què les nostres ciutats i els nostres pobles han de ser educatius; això vol dir que l’educació no ha de quedar reduïda nomes als centres escolars i IES sinó que la dinàmica actitudinal del conjunt de la ciutadania ha de ser "formativa" per als més menuts i joves. Hem de reconéixer que aquest és un objectiu encara no assolit del tot i això ens ha de donar la força necessària per continuar treballant.

En aquesta mateixa direcció han d’anar les polítiques públiques culturals. Aquestes tres dècades han servit per posar en valor el patrimoni cultural municipal, per potenciar les expressions artístiques locals i per teixir un xarxa de museus de petit i mitjà format que enriqueixen tan els nostres municipis com el nostre País. També ho fan els arxius municipals que s’han extès al llarg de tots els municipis i acompleixen una missió cabdal en la conservació i recuperació de la memòria històrica municipal. Però segurament la política pública més destacable desenvolupada al llarg d’aquest 30 anys és la rica xarxa de biblioteques i el sistema de lectura pública que ha universalitzat hàbits culturals i lectors inexistents abans de la restauració de la democràcia. Si bé aquesta política té el seu origen en el Govern de Catalunya el paper jugat pels municipis ha estat essencial pel seu bon desenvolupament i consolidació.

Els Centres d’atenció Primària han millorat en quantitat i qualitat; s’ha treballat per incrementar el nombre de metges o per posar-ni allà on no n’hi havia o si hi eren la seva presència era massa dilatada en el temps.

L’atenció a la gent gran ha fet un canvi espectacular; s’han construït residències, centres de dia, s’ha destinat terrenys a ampliacions i millores i s’han obert, fins i tot en els municipis més petits, espais per a què la gent els utilitzés tot procurant-los les màximes comoditats possibles. Podem dir que tots els municipis de les nostres comarques compten amb Centres Cívics que disposen de sales per a què la gent gran vagin a passar-hi una estona amb companyia.

S’ha atès a la joventut tot donant resposta a moltes de les seves demandes: s’han construït pavellons esportius i camps d’esports i són ja la majoria dels ajuntaments que tenen regidories específiques en aquest sentit. A les ciutats també s’han establert zones d’oci on la joventut i també la resta de gent poden fruir d’uns serveis de considerable qualitat.

Precisament l’esport ha acomplert al llarg d’aquests 30 anys una missió transversal més enllà de la pròpia pràctica. La salut, els hàbits higiènics i sobretot la cohesió social han estat àmbits on l’esport municipal ha tingut una incidència destacada i positiva.

Crec que val la pena fer una reflexió a l’entorn d’aquests serveis que s’han possibilitat des dels municipis: s’han portat a terme amb partides pressupostàries pròpies i aquest és un problema que s’ha de resoldre amb un major finançament municipal perquè si no difícilment es podrà continuar amb aquesta línia de complementarietat.

No podem concloure el balanç d’aquests 30 anys sense fer esment a les polítiques de sostenibilitat ambiental que s’han impulsat en la última dècada des dels ajuntaments: els PALS i l’Agenda 21 han estat i continuen sent instruments vàlids per potenciar la sostenibilitat dels nostres municipis i del nostre país i han servit per posar en un primer pla de l’agenda local la necessitat de valorar, potenciar i preservar el nostre entorn i els nostres recursos naturals i patrimonials.

El balanç dels trenta anys d’ajuntaments democràtics és excel.lent tant pels objectius aconseguits com per les potencialitats humanes que s’hi ha esmerçat. De totes maneres els reptes continuen i caldrà esforç, intel·ligència, creativitat i sacrifici per donar-los respostes adequades. La solució passa per una estratègia de País amb coordinació entre totes les administracions implicades i amb una gestió eficaç i honesta.

Els socialistes hem estat al capdavant dels avenços municipalistes durant aquests trenta anys; tenim cap i cor per continuar essent-ho. No defallirem i seguirem comptant amb les persones per continuar aquesta tasca d’enfortiment econòmic i social dels nostres pobles i ciutats.

Els polítics locals d’avui agafem un testimoni format per idees, valors, esforç, valentia, responsabilitat de molts i moltes socialistes que al llarg d’aquests 30 anys han anat enriquit el nostre partit i els nostres municipis. Els que ara hi som i defensem el projecte socialista continuarem treballant amb l’ajuda d’un pòsit importantíssim, el dels nostres companys i companyes.

Però és evident que ni la societat ni la política ja no són el que eren. Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació simplifiquen les relacions de l’administració local amb els ciutadans i alhora doten a la ciutadania d’unes eines que no havia tingut mai abans.

Els municipalistes del segle XXI hem de ser capaços de crear espais de consens social i dotar a la ciutadania dels instruments necessaris perquè participi activament de l’elaboració de les polítiques públiques locals.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses