Amplitud de mires

El cap de l’oposició a l’Ajuntament de Roses, el Sr. Carles Pàramo, està dient que el primer any del govern que tinc l’honor de presidir ha estat un any perdut.

Argumenta l’edil que "només" ens dediquem a acabar l’obra que ell va deixar començada i això és una veritat a mitges: òbviament que acabem allò que ell va deixar començat, igual que ell quan va entrar d’alcalde, però també hem endegat un projecte de ciutat amb personalitat per millorar el nostre municipi i el benestar de la seva gent. El regidor té tot el dret del món en titllar de "collonades" algunes de les coses que fem com per exemple posar Roses en primera línia de les tecnologies més avançades com en el cas de les QR a la Ciutadella. Són opinions gens fonamentades, poc racionals que tenen més a veure en la faula de la "Guilla i els Raïms" que no en els models de les actuals ciutats amb empenta que lluiten per integrar-se amb èxit en un món intensament tecnificat.

Estem, encara que pel que es veu algú no se n’ha adonat, en el segle XXI i immersos en nous reptes que ens afecten i que hem de resoldre; reptes de talla universal que ens obliguen, també, a considerar-los des de les polítiques localistes. Només a tall d’exemple tenim el repte de la biotecnologia, del canvi climàtic, del medi ambient i, també, del interrogant que hem de contemplar sobre els límits de la raó per fer front als processos político-econòmics que aquest reptes comporten.

Molts pensadors actuals ja distingeixen entre progrés tècnic i progrés moral. Què volen dir amb això? Doncs que sense caure en l’error de què el progrés científic ho pot solucionar tot tampoc hem de badar davant de vells fonamentalismes que pretenen desprestigiar qualsevol projecte diem-ne il.lustrat. I aquestes realitats també les tenim a nivell local encara que sovint dissimulades.

El regidor ja ens té acostumats a no aportar res de nou com si els temps no canviessin; a repetir que ell sent sobre les seves espatlles la responsabilitat de què les coses funcionin perquè, ens ho recorda cada moment, només funcionen quan ell remena les cireres. Ens ho diu quan parla de Roses però també quan parla de les comarques gironines; només cal repassar tot el que va dir quan es presentava de candidat al Senat. Estic convençuda que amb més amplitud de mires i amb plantejaments menys fonamentalistes el grup municipal de CiU a Roses estaria molt més a l’alçada i seria, des de l’oposició, més útil a la nostra gen

Hem de ser conscients que vivim uns temps complicats i això ens obliga a estar més atents que mai perquè les solucions existeixen i ens cal cercar-les. En aquests moments no és la millor estratègia entra al cos a cos dia rera dia sinó que hem de col.laborar amb lleialtat institucional sense renunciar a les alternatives que hom cregui oportunes.

El primer any del nou consistori ha estat un any de treball intens en el que hem posat les bases de realitats properes. (Aquí en pots enumerar les que creguis oportunes) però hem de continuar treballant amb eficàcia i prudència però també amb optimisme per aconseguir que també a Roses els nostres conciutadans i conciutadanes puguin materialitzar els seus somnis.

Davant de l’actitud de determinada gent que ens volen portar a una estratègia de passat nosaltres optem per treballar per les persones en un marc ciutadà racional i sostenible i ara, amb més força que mai, reprenem l’impuls del "yes we can", "sí podem" dels veritables transformadors de la societat durant moltes dècades.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses