Els rosincs que vingueren del nord

Rosincs del nord ens mostra a través d’un audiovisual on es plasmen els testimonis de vuit personatges rosincs, els records, experiències i vivències d’aquests ciutadans provinents del nord d’Europa, que es van acabar instal·lant a Roses durant les dècades de 1960 i 1970. Persones que, fent un pas més en la seva relació amb el poble i anant més enllà de la simple estada turística, conformen avui dia -ells i les seves famílies- una part important de la població actual.

La instal·lació és un viatge des d’aquells anys fins a l’actualitat, per tal de comprendre allò que els va fer decidir a fer de Roses la seva nova residència, per veure com ha estat el seu procés d'acolliment, la seva implicació o presència a la vida pública local i la seva visió sobre la Roses actual. Vol interrogar sobre el passat proper de la població, sobre els anys fundacionals de la Costa Brava com a destí del turisme de masses, però des de la mirada del nouvingut. Què va ser allò que els va fascinar i allò que, a cinquanta anys vista, hem perdut o guanyat.

Toni Martínez, autor de la instal·lació, ens mostra a través del seu treball la manera d’entendre la Roses actual que, tal i com indica, "no es pot explicar sense tenir en compte els extraordinaris canvis que s’han anat produint a partir de la dècada de 1960 amb l’arribada del turisme de masses. En pocs anys, gran part del paisatge d’horts, olivars i vinyes es va transformar en hotels, segones residències i tot tipus d’equipaments d’oci d’una potent indústria destinada a donar satisfacció als milers de turistes que any rere any arribaven a Roses a la recerca del descans i la diversió, del sol i de la platja, i també de tot el ventall de tòpics que conformava la Costa Brava d’aquells anys".

Alguns d’aquells turistes, amb una mirada que anava més enllà dels quinze dies de diversió, finalment s’hi van quedar a viure. Amb un esperit emprenedor, molts dels estrangers van saber veure el potencial turístic de la zona i la possibilitat d’inversió, cosa que els va portar a muntar els seus propis negocis i fixar-hi la seva residència. Són els rosincs del nord.

Sense voler, i juntament amb la població procedent d’Andalusia principalment i atreta pel mateix fenomen (els rosincs del sud), van canviar la fesomia del poble, però també van ajudar a canviar un factor tant poc quantificable com és la seva mentalitat. L’arribada del turisme de masses comportà una sèrie de canvis epidèrmics en el territori, però la presència d’aquests rosincs del nord va provocar canvis més profunds i només visibles més enllà dels tòpics que mostren les postals de l’època.

Fotos: fons col·lecció postals Joan Boix.