Es presenten els projectes a desenvolupar al paratge natural de Punta Falconera

L’estudi d’usos de Punta Falconera presentat ahir, té com a objectius primordials la preservació d’aquest paratge de gran interès per la biodiversitat natural que presenta (vegetació, fauna, afloraments rocosos, etc), així com la seva dinamització i posada en valor com a recurs per a la societat. Amb aquesta intenció s’ha previst desenvolupar tota una sèrie d’accions en diferents fases, d’acord amb el nivell d’urgència de cada actuació.

Un dels primers aspectes en què es vol incidir és l’adopció de les mesures necessàries tant per a la prevenció d’incendis forestals, com per a garantir la seguretat de les persones que puguin visitar el paratge. En aquest sentit, les primeres actuacions que es desenvoluparan seran la restricció del trànsit rodat mitjançant la creació d’una tanca perimetral de baix impacte visual, així com la creació d’una franja de protecció contraincendis de 25 metres d’amplada. També es preveu el sanejament de les edificacions existents (un total de 13) i l’enretirada de la runa que contenen. Per evitar la degradació d’aquestes construccions fins a la seva propera reconversió, es tancaran les obertures i es pintaran. Els cinc bunquers també es netejaran i es tancaran.

Entre les actuacions previstes per al proper estiu s’habilitarà un primer itinerari amb senyalització informativa bàsica, que permetrà situar al visitant sobre les característiques pròpies de l’indret on es troba.

Els diferents projectes a desenvolupar, en diferents fases dins un termini d’entre 2 a 4 anys, preveuen habilitar tot l’espai en les millors condicions per a la seva conservació, així com dotar-lo de serveis pensats per a diferents sectors d’usuaris (visitants, senderistes, investigadors, escolars, etc), sempre d’acord amb la normativa del Pla Director del Parc Natural del Cap de Creus.

A grans trets, s’habilitarà un itinerari circular d’uns 1.200 metres de longitud i un altre de 600 metres adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, centrats entorn als aspectes naturals, arquitectònics i paisatgístics de Falconera. També es crearà una gran àrea de lleure on s’instal·laran taules i bancs, graelles, un mòdul de wc, una àrea coberta d’aixopluc, fonts d’aigua potable i una zona d’esbarjo infantil. 





La connexió amb les xarxes d’abastament d’aigua, d’electricitat, de telefonia i de clavegueram, possible gràcies a la proximitat de l’àrea urbana de Canyelles Grosses, es farà en tots els casos de manera soterrada.

Les construccions existents es consolidaran i rehabilitaran per donar cabuda a una oficina d’informació, una hostatgeria de recerca pensada per allotjar els investigadors i estudiosos del paratge, una sala polivalent per a la celebració d’actes i exposicions temporals, un servei de cafeteria i, per últim, un equipament destinat a l’educació socioambiental. Per la seva banda, tres dels bunquers acolliran el Centre d’Interpretació de Punta Falconera, mentre que un altre dels mateixos es condicionarà per fer-lo visitable dins l’itinerari temàtic del paratge.

Per tal de garantir el mínim impacte a la zona, està en estudi la creació d’aparcaments dissuassius en les diferents vies d’accés a Punta Falconera, de forma que es garanteixi l’arribada a peu fins al paratge, així com una ràpida i lliure circulació dels vehicles de serveis en casos d’emergència.

Durant la presentació d’ahir, l’alcalde de Roses va informar que les diferents tasques de neteja i manteniment del paratge, seran realitzades per una brigada d’operaris que donarà feina a persones amb risc d’exclusió social o laboral.

El finançament de les diferents fases d’actuació previstes a Punta Falconera seran subvencionades pel Ministeri de Medi Ambient -que properament també signarà un conveni amb l’Ajuntament per a l’adquisició de les finques comprades recentment pel consistori-, la Fundació "la Caixa" i la Diputació de Girona.

La presentació dels projectes va anar a càrrec de l’alcalde de Roses, Carles Pàramo, el tècnic de Medi Ambient de l’Ajuntament de Roses, Jordi Cabot, i pel geògraf-consultor de l’estudi, Xavier Díaz.