Federalisme social

FEDERALISME ECONÒMIC I SOCIAL

En l’anterior article, "federalisme de proximitat" (el Punt, 04/07/08) defensava les polítiques de proximitat envers les persones i també el pacte com a solució a l’encaix de Catalunya en el si de l’Estat Espanyol.

El federalisme aplicat en la seva totalitat ha de contemplar, també, aspectes econòmics i socials sense perdre de vista que tots som Estat: Comunitats autònomes i nacionalitats a Espanya, Cantons a Suïssa, lands a Alemanya, províncies a Argentina són exemples diferents i amb matisos importants entre uns i altres.

En la vessant econòmica, el repartiment de la despesa és diferent en funció de l’estructura de l’estat. Mentre els de tall més centralista, com és el cas de França, acumulen un percentatge molt gran del pressupost en mans del govern central , els d’estructura federal tenen un repartiment més equilibrat entre les administracions centrals i les territorials. La fórmula defensada pel Partit dels Socialistes de Catalunya d’anar cap a un repartiment de terços és un objectiu ambiciós que defineix l’esperit federalista dels socialistes catalans.

La proporció en la distribució dels recursos, la prestació de serveis, les "quotes de solidaritat" i l’eficàcia en la gestió alhora de generar riquesa s’han de tenir en compte si es vol rendibilitzar el màxim els recursos existents.

Un article d’opinió, té lògicament, limitació d’espai però penso que no hem d’oblidar, encara que sigui per la via de l’enunciat, que la distribució de recursos s’ha de fer en funció de la quantitat de serveis que es presten, tenint present les mal conceptualitzades "quotes de solidaritat" per tal de reequilibrar el territori amb l’objectiu de donar la millor resposta possible a les necessitats i demandes de la ciutadania.

Aquestes necessitats venen determinades per múltiples factors dels quals cal destacar els canvis tecnològics i els cicles econòmics que ens obliguen a prestar especial atenció a aspectes claus com el de població, que també ha d’incloure l’estacional, la modernització de les infraestructures públiques, els serveis mancomunats, la pro activitat en les polítiques educatives i de R+D+I, per tal de prestar un servei de qualitat als ciutadans.

La vessant social del federalisme contempla models d’administració amb responsabilitats transversals per tal que les particularitats del territori estiguin permanentment presents a tots els nivells de l’administració. La Constitució del 1978 ha permès fer de l’Estat Espanyol un estat autonòmic que necessita avançar en una doble direcció: la consolidació del model i la millora de la participació de les CCAA en els òrgans de decisió del govern central.

El cert és que venim d’allà on venim. No cal recordar que fa poc més de trenta anys patíem un règim no democràtic i tothom és conscient que els grans canvis necessiten el seu temps. Però un federalisme portat a les últimes conseqüències es sentiria molt còmode amb la participació de personal procedent de les CCAA en els aparells de l’administració central. De fet, el model de la UE es basa en un nombre determinat de funcionaris provinents dels diferents estats que la composen en funció de la població de cadascun.

Reconec la dificultat de posar en pràctica de manera immediata la meva reflexió però estic convençuda que hem de tendir cap un model d’estat federal, i per tant projectar el sistema federal en el terreny institucional. Els reptes presents i futurs són complexos. Les solucions, les hem de trobar des de la intel·ligència política i la lleialtat institucional.

No voldria que ningú veiés en aquests dos articles sobre federalisme més del que he pretès expressar: la meva visió del marc polític actual i la meva il·lusió per treballar i millorar el nivell de convivència que tenim, que ja és molt alt. La bondat de la situació no ens ha de privar de treballar per avançar.

Magda Casamitjana i Aguilà

Alcaldessa de Roses