Finalitza la restauració del canó pintat per uns brètols al passeig Marítim de Roses

Vista la naturalesa de l’acció vandàlica, el 17 de febrer de 2009 es va optar per traslladar aquest canó a l’Espai Cultural La Ciutadella, per tal de poder-lo sotmetre a un tractament de conservació i restauració. Els treballs han consistit en una neteja a fons feta amb una projecció suau d’àrid (silicat d’alumini de gra fi), un tractament amb oli anti-oxidant i, per últim, l’aplicació d’una capa de vernís protector especial per a ferros exteriors.

Aquesta peça, juntament amb l’altre canó que restava fins a l’any passat al passeig de la població, també enretirat i al qual se li ha aplicat un tractament protector, es troben actualment dipositats a la Ciutadella de Roses. Segons avança l’alcaldessa i regidora de Cultura i Patrimoni de Roses, Magda Casamitjana, ambdues peces es traslladaran properament al Castell de la Trinitat, "atenent la recomanació que ens fan els experts perquè els canons es mantinguin fora de l’abast d’accions vandàliques i d’un possible ús incorrecte per part de vianants, si volem garantir la seva conservació. Tot i així, la intenció és exposar-los al públic com a mostra del llegat històric del municipi, i el Castell de la Trinitat, recentment recuperat i amb una clara coincidència històrica amb els canons en el context de la Guerra del Francès, resulta la ubicació idònia".

Datats del 1756

Ambdós canons van ser descoberts l’any 1976 pel submarinista rosinc Francesc Falcó i procedeixen d’un vaixell francès localitzat a la desembocadura de la riera Ginjolers de Roses, enfonsat durant l’atac anglès del mes de novembre de 1809, en el context de la Guerra del Francès.

L’any 1978 foren extrets del mar per la tripulació del vaixell de l’armada espanyola Poseidón i traslladats a Cartagena, on se’ls va practicar un primer tractament de conservació i restauració. El 20 d’abril de 1982 el mateix vaixell Poseidón els va lliurar a l’Ajuntament de Roses.

Un dels canons conserva restes d’escuts en el segon cos, un d’ells identificat amb l’escut del rei Jordi II d’Anglaterra (1727-1760). Per les marques de fonedor que hi ha en el monyó esquerre i al primer cos de la peça, els experts han determinat que foren fabricats a la foneria de John Curchill de Robertsbrigde, entre 1756 i 1760.

L’objectiu de l’actuació que s’ha dut a terme és la preservació d’aquestes peces que es trobaven a la intempèrie des de l’any 1995. Des d’aleshores, el ferro s’havia anat degradant i alguns elements, com ara l’escut del rei Jordi II d’Anglaterra, s’havien deteriorat.