La Ciutadella: espai obert d’activitats culturals

Roses és un municipi al qual li podem atribuir diverses marques: turística, comercial, econòmica i també cultural. És al voltant de la nostra marca cultural, del seu present i del que crec que ha de ser el seu futur del que vull parlar. Avui em centraré en la Ciutadella de Roses.

La Ciutadella és –ara per ara i sense oblidar el Castell de la Trinitat, la ruta megalítica, el Castrum visigòtic, el far, el mar, etc.– el nostre principal referent cultural. I aquests valors inqüestionables en l’actualitat s’han de potenciar dins d’un projecte cultural global de la nostra vila.

El treball i l’esforç portat a terme pels diferents consistoris rosincs han posat a primera línia la Ciutadella de Roses, des de la seva compra per part de l’ajuntament, quan en Jaume Noguer era l’alcalde, fins a deixar-la en un estat magnífic amb l’alcalde Páramo. No vull oblidar tampoc totes les persones que hi han treballat fent excavacions i recerca ni les persones que, des de la Fundació Roses Història i Natura, han pensat i imaginat el futur d’aquest indret. No ha estat gens fàcil i les dificultats han estat més que no les facilitats.

Tot i així, gràcies a les inversions fetes per l’Ajuntament, és a dir, per tots els rosincs i totes les rosinques de totes les èpoques, i per la Diputació de Girona, la recuperació del patrimoni de Roses comença a ser una realitat visible. Ara i avui és l’hora de sumar-hi continguts i fer-la nostra, gaudir-la, utilitzar-la, viure-la.

La Ciutadella és, en aquests moments, un espai utilitzat, crec jo, amb excessives restriccions. Un espai que sembla, des de fora, tancat, i que convida poc a entrar-hi si no el coneixes.

La Ciutadella és molt més del que s’anuncia a l’entrada: un museu. És un monument , un jaciment arqueològic (ambdós béns culturals d’interès nacional), un parc històric complet, ja que et pots passejar per totes les èpoques de la història des dels primers pobladors grecs fins a l’actualitat –pocs monuments tenen aquesta característica– i és també un magnífic espai escènic –ho ha demostrat el Grup de Teatre de Roses–, a més de ser el Museu d’Història de Roses i una sala d’exposicions.

Totes aquestes singularitats culturals que té l’indret representen una magnífica realitat, però cal afavorir una major utilització social de l’equipament: que s’hi projectin actuacions formatives pedagògiques i educadores; que sigui un centre d’exposicions estable vinculat a un projecte d’història i patrimoni de Roses, que ja està en marxa; que s’hi realitzin programes de recerca, difusió i pensament –recentment proposava treballar sobre el trinomi Roses-Grècia-Mediterrània–; que tingui ubicat un espai potent de documentació i arxiu de la nostra vila i, per què no, que es pugui estudiar la possibilitat que sigui la seu del Museu d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

No tinc la sensació que estic escrivint una carta al reis; simplement estic posant en solfa les magnífiques potencialitats d’un espai que valora tothom, que els rosincs i les rosinques sabem nostre i que ens estimem. Tot i així, tots compartim un dèficit que hem de superar: que deixi de ser un espai encara massa tancat i esdevingui un espai obert, a l’abast de tothom, i que sigui utilitzat d’una manera continuada sense cap mena d’impediment, tampoc econòmic.

Volem que la Ciutadella de Roses sigui un equipament cultural municipal complex, multifuncional, que proposi una oferta variada en el terreny de la història de Roses, però també de la societat i de la Mediterrània i del patrimoni. I que també se’ns ofereixi com un espai públic, un parc públic, de gran atractiu per a la realització d’actes de tipologia diversa vinculats a la cultura, la música, les arts i els espectacles.

La nostra intenció és que la Ciutadella esdevingui el Parc Cultural, el principal espai d’activitats culturals de Roses. Al cap i a la fi, l’espai habitual i proper que durant molts anys, i segles, els nostres avantpassats hi van fer la vida diària. I que, ara, en aquest futur immediat que és demà, esdevingui el punt central de l’oferta cultural de Roses, l’eix sobre el qual graviti, d’una banda, aquest potent node cultural que actualment ja formen el Teatre Municipal, la Biblioteca Pública i l’Arxiu i, de l’altra, el que en un termini mitjà han de formar el Castell de la Trinitat , el Far i Punta Falconera.

Millorar un espai que ja té una molt bona imatge no és una tasca fàcil però ho aconseguirem perquè el futur només es consolida superant reptes. Aquesta és la nostra voluntat i el nostre objectiu: garantir col·lectivament el nostre futur com a municipi.

Magda Casamitjana i Aguilà

Alcaldessa de Roses