La ciutat de Roses

Roses està a punt de traspassar la frontera dels 20.000 habitants. Això vol dir que, formalment, passem de ser vila a ser ciutat. En els immediats abans i després no canvia substanciosament res, almenys de manera aparent. La realitat, però, no és ben bé aquesta, ja que en temes de tanta importància com és l’Àrea de Benestar Social ja no dependrem directament del Consell Comarcal, sinó que haurem d’engegar una gestió pròpia amb el suport, per descomptat, de les administracions.

Ens fem grans i això ens agrada, alhora que ens submergeix en una esperançada preocupació que d’alguna manera ens porta, si no a canviar, sí a modificar alguns dels xips que tenim establerts.

Passem de ser vila gran a ser ciutat petita, però ciutat. Podem sentir-nos orgullosos del camí recorregut entre tots, en el qual hi han tingut un protagonisme especial els diversos consistoris. També hem d’estar atents, igual que fins ara, als reptes presents i futurs i procurar superar-los amb bona nota.

L’equip de govern que tinc l’honor d’encapçalar és molt conscient de la responsabilitat que ens han transferit els rosincs i les rosinques. Sabem que hem d’anar vestint una administració municipal que avanci en eficàcia i agilitat; que hem d’anar millorant, dia a dia, els serveis; que hem de tenir cura de les infraestructures locals perquè facilitin la vida i l’activitat als nostres conciutadans; que tenim uns bons serveis que, com tot, són millorables i que n’haurem de crear de nous. Que, en definitiva, hem de conjurar-nos amb tothom per fer la ciutat cada dia més habitable, més còmoda i més atractiva, ja que, de la seva capacitat d’atracció –que en té molta, però que no ha superat, de bon tros, les seves potencialitats–, en depèn bona part del seu futur.

L’activitat del conjunt de polítics i de treballadors municipals és alta. Personalment, dedico una part del meu temps a promocionar Roses i, d’una manera molt especial, a promocionar-la als responsables dels diferents estaments governamentals: Consell Comarcal, Diputació Provincial, Govern de Catalunya i Govern Central, en funció del marc competencial que té cadascú; també a persones significades dels diferents àmbits de la nostra societat. Crec que ho he de fer, i ho faig, perquè cal que sàpiguen de Roses tot el que han de saber i que s’impliquin en el nostre projecte ajudant-nos el màxim possible.

També sóc de l’opinió que ens hem d’esforçar a comunicar d’una manera clara el nostre projecte a la gent perquè, d’aquesta manera, s’hi impliqui al màxim, ja que es tracta de cercar les màximes complicitats.

Tots sabem que vivim uns moments complicats per la mancança general d’aigua en el nostre país. Aquest tema el tractaré monogràficament en un altre article, però no vull deixar de dir que ens l’hem d’agafar seriosament i també amb la màxima voluntat que sigui un tema que no ens divideixi; que no ens porti a una mena de batalla tribal on primi el localisme per damunt de l’interès general. I amb això no vull dir que no s’hagin de respectar els localismes, però s’han de buscar solucions raonades, raonables, compensades i consensuades. És davant de situacions d’aquesta envergadura quan hem de demostrar la nostra capacitat de presentar solucions eficaces i solidàries.

A Roses, com arreu del país, estem treballant per suavitzar el problema; estem prenent decisions que pensem que van en la bona direcció, però no seran suficients sense la col·laboració ciutadana, que és del tot necessària. Estic segura que, si fem les coses bé, el sacrifici serà menor i els resultats, satisfactoris.

Confio amb l’equip de govern del nostre Ajuntament, amb els grups de l’oposició i amb els ciutadans i les ciutadanes per continuar avançant tot superant els reptes que tenim al davant, ja siguin de caràcter estructural ja siguin de caràcter puntual. Així espero i desitjo que passi, com ara en el cas de la sequera que ens flagel·la en l’actualitat.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses