L’escultora Ció Abellí, autora del Monument a la Pau de Roses

Aquesta setmana s'està instal·lant a la plaça de la Pujada a l'Escorxador el conjunt escultòric que l’Ajuntament ha encarregat a l’escultora gironina Ció Abellí. L’objectiu del projecte és el de dotar de singularitat i simbolisme aquest espai, que amaga sota seu un dels refugis antiaeris construïts a la vila durant el període de la Guerra Civil.
Façana de la guerra

Façana de la guerra

16/11/2006 00:00 -   Departament de Comunicació i Premsa  

Les obres d’urbanització realitzades l’any 2002 a la plaça de la Pujada a l’Escorxador van posar al descobert una de les entrades del refugi antiaeri que transcorre per sota del carrer Josep Sabater. El bon estat dels passadissos que l’integren, que tenen uns 110 metres lineals de longitud total, han possibilitat que el consistori hagi encarregat diferents obres de condicionament i il·luminació.

Paral·lelament a aquestes obres, l’Ajuntament de Roses ha encarregat a l’escultora Ció Abellí la creació d’un monument que destaqui la significació d’aquest espai i la seva importància en la història més recent de la vila.

La intervenció escultòrica es distribuirà en tres espais diferents: el Refugi o entrada als túnels, la Façana de la Guerra situada a la paret principal, i la Façana de la Pau, que ocuparà la paret més interna de la plaça.

gw-fb71ad916eb1efbd0f76dd79880b6fba75288358

El relleu del Refugi està concebut com una espiral que s’emporta les persones cap a l’interior, evocant sentiments d’incertesa i espant, però també de recer i protecció. A la Façana de la Guerra es representen retrats imaginaris de persones i diferents seqüències que mostren els estralls i l’horror viscuts durant la guerra. La Façana de la Pau vol incitar a la reflexió i ser una crida a l’esperança, a l’esclat de la vida, a la prosperitat i al manteniment de la Pau.

A través del recorregut per les tres composicions, l’artista vol donar a conèixer els sofriments de la població durant la guerra i retre homenatge a les persones que la van viure i patir, però també vol actuar com a missatge esperançador per a les generacions futures, perquè mai no es torni a repetir.

  • Compartir:
  • Facebook
  • Twitter
  • del.icio.us
  • Meneame
  • Digg
Contingut relacionat

Accions del document