Larsson

He llegit ja els dos llibres de Stieg Larsson: Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina.

He de confessar que sóc una devoradora de llibres i em costaria molt haver de prescindir d’aquest plaer. Llegeixo un xic de tot i segons les èpoques , per tant depèn de l’estat d’ànim o la situació en què em trobo. M’agraden tot tipus de novel·la i de tant en tant recuperar els clàssics francesos sobretot i llegir poesia. Tinc la sort de tenir la Llibreria Ametller a Roses. Quan no tinc clar què necessita el meu cap o el meu esperit demano consell i em recomanen un llibre.

Els homes que no estimaven les dones i La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina m’han agradat especialment i són d’aquelles històries que et queden durant molt temps instal·lades al cap, al subconscient. Els títols ja són especials i els tens presents durant tota la lectura. Quan vaig acabar els llibres la reflexió va ser del perquè del títol i refer la lectura en referència al títol.

El que passa en les novel·les de Larsson són tantes coses que potser hi podrien sortir dues o tres novel·les diferents de cadascun d’ells. En aquests ens apunta molts temes en els que hi juga un paper important els valors i les persones.

Els temes dels que parlava: sobre el periodisme ens descriu o exposa quin tipus de periodistes hi ha, quin tipus de publicacions, què passa amb els grans escàndols financers o industrials i quines maneres els tracten uns i altres, el delicte de Mikael Blomkvist, periodista i fundador de la prestigiosa revista econòmica sueca Millennium, ha estat fer públiques una sèrie de greus acusacions contra un dels empresaris més importants del país, Larsson s’endinsa en el dia a dia dels peridistes i ens ensenya escenes quotidianes; d’aquí passem a un altre tema la desaparició misteriosa d’una noia fa molts i molts anys, filla d’una família numerosa i complicada i amb secrets importants; d’aquí saltem a tot un món tèrbol i sàdic del tracte d’alguns homes amb les dones i temes reals com la prostitució, el sadomasoquisme, els maltractaments, abusos de tot tipus i problemes psíquics i psiquiàtrics de les dones maltractades.

Els protagonistes no són els típics, esteriotipats. Lisbeth Salander, una jove amb un caràcter complicat i socialment inadaptada, menystinguda per la societat i víctima d’injustícies, carregada de tatuatges i pírcings, i amb memòria fotogràfica i unes habilitats com a hacker insuperables. El sentiment d’amistat de la Lisbeth és intocable i per a ella una de les coses més importants de la seva vida, el sentiment i la no tolerància de la injustícia la fa valenta, agosarada i visceral fins a límits incontrolables. L’amor juga un paper important en aquest personatge, un amor diferent del romàntic i ensucrat, contraposat amb l’amor de l’altre protagonista Mikael Blomkvist que té una amant fixa i juga amb un ménage à trois permès per totes les parts.

És una novel·la real i moderna. Els diversos temes que tracta són actuals, d’avui. Els fets , els personatges, els sentiments, els ambients i les reaccions socials davant el que passa reflecteix molt bé la contemporaneïtat. Les noves tecnologies tenen un paper destacat i importantíssim, móns virtuals surten a la llum, persones que dominen els ordinadors i entren en la xarxa, naveguen, busquen informació no permesa moltes vegades i per tant introbable, ens obre un món per a molts desconegut i ens l’apropa per a fer-lo indispensable.

No hauria pensat mai que un personatge com la Salander em caigués bé, ni que arribaria a ser un referent per a mi. Hi penso i quan em trobo pel carrer dones diferents a mi, en el vestir o en el caminar o en el pentinat, penso que hi ha tantes persones que no conec i que cadascuna d’elles té mil històries, dones i més dones i sobretot DONES.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses