Lliurament de la distinció Dracma de Roses 2007, dins el marc de la Festa Major

Ana Llosa, coneguda per tots els rosincs i les rosinques com a Doña Ana, va començar a treballar a la llavors anomenada Escola Nacional de Roses (posteriorment Narcís Monturiol), l’any 1956. Des de llavors, fins a la seva jubilació, el novembre de 1985, van transcórrer 29 anys durant els quals Doña Ana es va dedicar en cos i ànima a la docència i a la formació dels infants del municipi.

Gràcies a ella, el petit edifici que albergava l’escola en els anys 50, es va ampliar durant la dècada dels 70 per donar cabuda a l’important arribada d’immigració que visqué la vila. Tot i estar vinculada durant tota la seva trajectòria a l’escola Narcís Monturiol (la qual passà a dirigir des de l’any 1958), també impulsà la creació de parvularis i de l’Escola Jaume Vicens Vives.

Amb el lliurament de la Dracma, el poble de Roses li ha retut un merescut homenatge, en agraïment a tota una vida dedicada a l’ensenyament de diverses generacions de rosincs i rosinques.

Les altres protagonistes que ha tingut el Teatre Municipal han estat les remendadores de Roses, un col·lectiu de dones que realitza des de temps ancestrals la seva activitat silenciosa i poc reconeguda, tot i ser absolutament necessària dins el món pesquer.

La feina de remendadora requereix un treball precís i ràpid, exposat sovint a les inclemències del temps, al treball a l’aire lliure, i a hores i hores de feina amb les xarxes humides.

Tot i que el nombre de remendadores ha minvat en els darrers anys amb motiu dels canvis dels temps i de la substitució dels teixits de cotó per xarxes sintètiques que resisteixen més, a Roses encara queden avui dia dones en actiu que segueixen practicant aquesta tasca.