No oblidem la major

Després de molts mesos ens han arribat les pluges amb una certa abundància a l’Alt Empordà. Això ens ha d’alegrar però com que la felicitat mai és completa han vingut acompanyades d’una llevantada que ha fet molt mal a alguns municipis de Girona i també a alguns ports d’aquests municipis; i aquesta és la mala notícia.

Avui, però, el què vull fer és una reflexió sobre el problema de l’aigua a la nostra comarca ja que encara que la situació hagi perdut gravetat per les pluges en qüestió no hem d’abaixar la guàrdia; seria un greu error.

No sóc, ni molt menys, una experta en climatologia però procuro estar mínimament informada d’aquells temes que tenen un ampli abast social i mediàtic i, per això, he llegit una mica, perquè em preocupa, sobre el canvi climàtic.

S’està escrivint molt sobre el canvi climàtic i, encara que no acabem d’entendre del tot de què va, n’hem de fer cas i actuar, cada vegada més, amb responsabilitat solidària. Sovint en el nostre llenguatge col.loquial barregem climatología i temps com si fòssin sinònims i això porta a expressions, que segurament tots hem sentit alguna vegada, com: "parlen de l’escalfament del Planeta i aquest hivern ha fet més fred que durants molts altres hiverns" ó "abans això també passava i ningú parlava del Canvi Climàtic". No ens equivoquem; la Climatologia és una ciencia que es defineix com el promig del temps en un període llarg i que el temps canviï és una constant de la naturaleza que pot canviar varies vegades en un dia.

No pretenc, per raons òbvies, fer un petit assaig del canvi climàtic però sí que hem de ser conscients que la utilització massiva d’elements d’energia procedent de combustibles fòssils, carbó i, sobretot, petroli, està alliberant gasos – diòxid de carbó, metà entre altres- que van produïnt l’anomenat "efecte hivernacle" i haurem de moderar-nos per reduir els efectes perniciosos que aquest efecte comporta. Només una dada: actualment la humanitat multiplica per vint l’energia que utilitzava a finals del segle XIX i, a més, el 70% d’aquesta energía la consumim els països rics. És obvi que amb aquestes xifres el mínim que podem fer és dotar-nos, tots plegats, d’una forta càrrega de responsabilitat.

Assumim, doncs, que hem de millorar els nostres hàbits i entenc que fer-ho no és gens fácil perquè estem massa ben acostumats o si voleu mal acostumats però cal que ens confabulem per fer-ho i des de la clase política hem de liderar, amb seny i d’una manera molt entenedora, aquesta nova manera col.lectiva i més sotenible de fer les coses.

Torno a l’inici. Que ara tinguem una mica més d’aigua ens ha de motivar per portar a terme totes aquelles mesures que hem anant preveient per evitar problemes majors en el cas de què ens en falti. I ho podrem fer amb una mica menys de pressió i, per tant, millor.

Com alcaldessa de Roses estic molt satisfeta de les mesures que hem portat a terme aquest estiu per pal.liar la forta sequera que hem viscut. També crec que ha estat molt acertat crear una comissió no només de seguiment sinó de solucions i estudis sobre la sequera a l’Alt Empordà, una comissió formada per representants del CAC, del Consorci de la Costa Brava i del Consell Comarcal. Sóc de les que pensa i defensa el treballar plegats, és la manera més eficaç i eficient, treballar en equip per un objectiu comú Cal per tant anar cercant mesures eficaces per a fer de les nostres viles i pobles espais més sostenibles. Hem fet coses però el camí és llarg i si som capaços d’accelerar la marxa millor per tots.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses