Obama, el president (2)

Deia en l’article titulat: Obama, l’esperança que el nou president ha arribat a la Casa Blanca peerquè ha generat moltes expectatives però amb un discurs poc concret. Ha arribat l’hora de les concrecions i de posar a la pràctica tot, o bona part, del que la gent espera d’ell i del seu equip.

Penso que la valoració dels cent primers dies del nou President, haurà pres possessió el 20 de gener, marcaran les pautes de la seva política en dos aspectes que tothom considera fonamentals: la resposta a la crisi económica i la política internacional.

Aquests últims dies és normal trobar referències a la necessitat de portar a terme un nou New Deal (Nou Tracte) evocant el què va fer el president Franklin D. Roosevelt quan va guanyar a Herbert Hoover les eleccions l’any 1932 amb uns EE.UU. immersos en les greus conseqüències provocades per l’enfonsament de l’economia l’any 1929.

Hem de tenir en compte que el resultat final del New Deal va comportar llums i ombres però si que, durant els primers cents dies del seu mandat, Roosevelt, utilitzant el millor mitjà de comunicació del moment, la ràdio, en unes xerrades que dirigía a tots els nordamericans i que tenien per títol "xerrades al costat de la llar" els va convencer de la solidesa de les entitats bancàries i la gent va tornar a dipositar els diners que feia poc havia tret. Una vegada més la capacitat de generar confiança dels veritables líders.

Obama també haurà de prendre decisions que fonamentalment tornin la confiança als nordamericans i, de rebot, a la resta del món i no li será gens fácil ja que la societat nordamericana és bastant conservadora i les èlits egoïstes tampoc li facilitaran la tasca.

L’escenari internacional amb protagonisme dels EE.UU és complexe: la situación a l’Afganistan apunta a un cert fracàs, fins ara, tan dels EE.UU com de l’OTAN i haurà de redreçar-ho; Pakistan, amb un canvi de govern recent, pateix, cada vega més la influencia del talibans; pel que fa a l’Irak, Obama ha insinuat postures menys agressives que el seu antecesor i també s’ha mostrat disposat a un diàleg més obert amb Iran i, encara que la situación no es pot comparar, amb Venezuela.

Comentari a part per la situación que es viu a l’Orient Mitjà entre israelians i palestins que li haurà de meréixer tota l’atenció per cercar el final de l’escalada de violencia que están vivint i que masacra literalment a la población civil, molt especialmente a la palestina

Pel que fal al continent europeu caldrà que estableixi un marc de relacions tranquil.les amb Rússia i que la UE, tocada després del Tractat de Lisboa i del no irlandés, reenpengui una política amb els EE.UU que es signifiqui pel multilateralisme.

Vull fer una breu referencia a les eves relacions amb Espanya que segur que milloraran ja que l’administració Bush, amb la seva política de "estàs amb mi o contra mi" no s’ha significat per la seva "simpatía" envers els espanyols durant el seu amndat.

En definitiva, cec que Barack Obama ha de recuperar el lideratge moral que van perdre després de l’11 de setembre del 2001 que els va abocar a un intervencionisme internacional ple de despropòsits –Irak, Afanistan..- i ha de convertir les pors amb confiança. Així de senzill de dir-ho i tremendament complexe a l’hora d’executar-ho.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses