Obama, l'esperança (1)

Crec que no és exagerat afirmar que els progressistes de tot el món vam estar al costat de Barack Obama en la seva lluita per arribar a la Casa Blanca i que quan ho va aconseguir se’ns va obrir una escletxa a l’esperança.

Amb l’arribada d’Obama a la presidència dels EE.UU. d’Amèrica s’han trencat molts esquemes i s’han superat dèficits històrics entre els quals destaca que el 44è President nortamericà és un home de color, el gran somni de Martin Luther King.

No podem oblidar que en la seva carrera per a ser nominat candidat del Partit Demòcrata va vèncer a una política intel.ligent i prestigiosa com és Hillary Clinton.

Quines han estat les claus que han fet possible que aquest polític fill d’un emigrant kenyata i amb familia Kènia hagi aconseguit convertir-se en el president de la primera potència mundial? Segurament que són múltiples i que jo sòc incapaç de contemprar-les en la seva totalitat però sí que n’he entès unes quantes:

Ha sabut superar el conformisme instal.lat en la classe política nortamericana –també la del seu propi partit- i ha fet arribar un missatge de canvi a sectors de la societat que s’han mobilitzat com mai.

Amb la famosa frase "We can", nosaltres podem, ha aconseguit que la majoria dels seus conciutadans entenguessin que els feia protagonistes de la seva proposta política. D’alguna manera amb aquesta frase posava novament a la primera página de la vida política del seu País l’esperit democràtic dels EE.UU, el " We the people", "nosaltres el poble".

La gent també ha intuït que tenien davant seu l’oportunitat de superar les polítiques desencertades de l’època Bush i, d’aquesta manera, recuperar la credibilitat mundial i l’autoestima com a País.

Barack Obama és una persona intel.ligent i molt formada, intel.lectualment i políticament. Ha estudiat a universitats tan prestigioses com són Yale i Harward i ha treballat en temes socials en els suburbis de Chicago. Estem, doncs, davant d’un personatge preparat i coneixedor de la realitat social del seu País contemplada en el seu espectre més ampli.

Fins ara tots els nomenament que ha anat fent tenen el vist-i-plau de la majoria dels seus conciutadans, inclosos grups d’opinió i classe política. Ara serà el moment d’anar concretant la seva proposta política ja que, no ho hem d’oblidar, el seu discurs ha estat fins ara poc concret. Té majoria a les dues cambres legislatives i un gran suport popular condicions necessàries per a aportar a terme una política de canvi.

El primer objectiu l’ha aconseguit. Ara caldrà veure com administra l’enorme capital polític que té acumulat. L’ha votat molta gent però sobretot molts joves, molts treballadors i molts ciutadans i ciutadanes d’orígen no americà. No els pot decebre; crec que no ho farà i els continuarà tenint al seu costat.

Potser podríem pensar que entrar a gobernar una potència mundial com és els EE.UU. en un moment de crisi és un hándicap; crec que no. És el moment de demostrar que els lideratges sòlids es reforcen amb les dificultats perquè saben prendre mesures que beneficien a la majoria, sobretot els més desvalguts i, a més, les saben explicar de manera que aconsegueixen complicitats suficients per a portar-les a teme.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses