Pere Casaldàliga

Salutació.

Com alcaldessa de Roses em toca tancar aquest acte i sento una profunda emoció provocada per la figura del bisbe Casaldàliga; una persona excepcional per la seva generositat, per les seves conviccions i per la tasca que ha realitzat al llarg de la seva vida en benefici d’aquelles persones que sense tenir cap culpa són víctimes de l’avarícia dels poderosos.

Les intervencions que m’han precedit ens han donat una idea clara de la persona Pere Casaldàliga; una vida dedicada a fer justícia allà on menys justícia hi ha i això ens ha de fer reflexionar profundament perquè vivim allunyats d’altres realitats molt més dures que la nostra i, almenys, ens hauríem de confabular per ser més austers, més humils, més solidaris i també més agraïts amb la manera de viure que tenim.

Ja s’han dit moltes coses del nostre protagonista d’avui però permeteu-me que faci esment d’alguns aspectes de la seva visió de la vida com a catòlic i humanista.

En una entrevista que li va fer la periodista Mònica Terribes, crec que l’any 2005, li va preguntar: "Amb quines eines es pot treballar per canviar aquest món que té coses que no ens agraden"? I la resposta va ser:

"Primer amb el cor, després amb la consciènciai després amb els gestos comunitaris solidaris. Participar. Em sembla que aquesta seria una de les paraules sagrades.....Ser honestos a casa, en el treball, amb els amics...Qui no és totalment honest en el dia a dia no pot fer res per arreglar el món."

I en el diari "El País" del 17 de març del 2006, Benjamín Forcano escrivia:

"En el Mato Grosso, en uno de los primeros entierros –los sepultados eran cuatro niñitos de prostitutas- dijo a su compañero Manuel Luzón: "O nos vamos de aquí inmediatamente, o nos suicidamos o hallamos una solución para todos esto"

Està a favor dels pobres i en contra dels explotadors; es sent socialista i humanista. Ha dedicat la seva vida als altres amb amor a les persones, ha aguantat amb dignitat les pressions dels poderosos i d’una part de l’Església Catòlica; ha portat a terme amb una dignitat immensa la doc trina de Jesucrist.

Avui, amigues i amics estem parlant d’un gran home; d’un cristià exemplar; d’un humanista convençut. El millor homenatge que li podem retre és reflexionar sobre la seva vida, la seva actitud, la seva fe i la seva generositat; i treure’n conclusions i intentar, almenys intentar, reconduir algunes de les nostres actituds i, sobretot, no oblidar mai als que, com he dit abans, són víctimes de l’egoïsme humà i de la crueltat d’aquells que no dubten en provocar patiment per enriquir-se d’una manera il.lícita.

Moltes gràcies a tots. Moltes gràcies per tot Pere Casaldàliga.