Pere Palahí

En Pere Palahí ens va deixar de manera sobtada; una caiguda li va provocar més mal del que podia aguantar. Em va saber molt i molt greu la seva mort perquè l’apreciava molt. Amb en Pere havíem congeniat des del primer moment en què en Martí Sans me’l va presentar a la Residència Pi i Sunyer de Roses, casa seva des de feia 15 anys.

En Pere era un home intel·ligent i honest que no va tenir una vida fàcil ja que a l’època que li va tocar viure ser socialista era força complicat.Malgrat tot la seva energia vital i la seva manera optimista d’enfocar les situacions el va permetre superar totes les dificultats tot mantenint l’autoestima pròpia de les persones que tot el que tenen s’ho han guanyat treballant amb eficàcia i honestedat.

En les llargues converses que durant aquests anys hem mantingut m’explicava aspectes de la seva joventut, dels anys que va treballar com a comptable a les Caves de Peralada, de les batalles polítiques que a nivell municipal hi va haver i també de com les aigües van anar tornant al seu lloc després de l’aprenentatge que tots plegats, dretes i esquerres, van anar fent en el decurs de l’etapa democràtica que estem vivint.

Parlava sense rancúnia; era un animal polític de cap a peus i un entusiasta seguidor de les tesis polítiques de Josep Pallach; era, per tant, un polític socialdemòcrata i un catalanista de soca a rel.

Quan es van jubilar, ell i la seva muller, l’Adelina, van decidir passar la seva jubilació a la residència Pi i Sunyer de Roses on en Pere es va convertir en un protagonista molt important de la institució ja que hi va treballar també com a comptable d’una manera tremendament eficaç.

Durant els dos mandats que vaig ser regidora regidora a l’oposició a Roses em va aconsellar sempre amb seny i amb afecte. M’apreciava i jo a ell. Em parlava dels projectes de la residència, de les seves necessitats i mancances, del seu futur que el preocupava molt.

Era un home que estimava molt a la seva família i als seus amics; encara m’emociono quan recordo amb la il·lusió que em parlava del seu fill però sobretot de la seva néta i de la seva besnéta; se li il·luminava la cara de la mateixa manera que quan em parlava de la seva esposa, delicada de salut i de com el preocupava que estés el millor possible.

Estava molt interessat per la política, municipal, autonòmica, estatal i mundial. Analitzava les situacions amb rigor i prudència. No cal dir que vaig aprendre molt en el decurs de les seves converses. Mai li agrairé prou el seu mestratge.

Ara en Pere ja no hi és; cada vegada que vaig a la residència se’m fa un buit a l’estómac i m’envaeix la tristesa. Sé que ja no el veuré més però el seu record m’acompanyarà sempre perquè s’ho mereix.

Al llarg de les nostres vides ens topem amb moltes persones de tot tipus però aquelles que ens han ofert una amistat sincera i ens han ajudat sense demanar res a canvi i que ens han fet sentir persones perquè han estat capaces de generar en nosaltres esperit crític, respecte i autoestima es mereixen ser recordades i apreciades per sempre.

Per a mi en Pere és una d’aquestes persones.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses