Presentació de l'acte Un viatge entre imatges, paraules i músiques del món, dins la programació de l'Any Rodoreda 1908-2008.

"Potser escric per afirmar-me, per sentir qui sóc..."
Mercè Rodoreda

Amb aquestes paraules defineix Mercè Rodoreda (1908-1983), l’autora contemporània més universal de les lletres catalanes, quin sentit té per ella l’escriptura.

I precisament per tot el que ha escrit i com ho ha escrit, en complir-se els cent anys del seu naixement, volem recuperar la seva paraula i la paraula d’escriptores de diferents indrets del món que, com la mateixa Rodoreda, s’han convertit en figures literàries representatives de l’imaginari col·lectiu. Tot plegat, es durà a terme amb la participació d’alumnes dels cursos de català per a adults de l’Oficina de Català de Roses i persones inscrites al programa "Voluntariat per la llengua".

Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) deixà d'anar a escola molt petita i passà una infantesa solitària lliurada al somni i a la lectura. Obté amb Aloma el premi Crexells de l'any 1937. Posteriorment la refarà i en publicarà la versió definitiva l'any 1969. Les circumstàncies dramàtiques de la Guerra Civil l'obliguen a emprendre la peregrinació de l'exili. El 1954, coincidint amb el seu establiment a Ginebra, comença la seva etapa de maduresa escrivint títols tan coneguts com Vint-i-dos contes (1958); La plaça del Diamant (1962), potser la més coneguda i emblemàtica, portada al cinema i al teatre i traduïda a nombrosos idiomes; El carrer de les Camèlies (1966); Un jardí vora el mar (1967), i La meva Cristina i altres contes (1967).

És al final de la dècada dels setanta que torna a Catalunya. Amb Mirall trencat (1974), acabada a Romanyà de la Selva, comença la seva etapa de vellesa. El 1980 apareixen Viatges i flors i Quanta, quanta guerra, i el 1986, La mort i la primavera, la seva obra pòstuma.

Avui llegirem tres fragments de Mirall trencat i tres de La plaça del Diamant, dos contes de Viatges i flors i una carta de l’autora a Armand Obiols.

I, com a final d’acte, la jove escriptora Najat El Hachmi, guanyadora del XVIII Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull, serà la convidada que clourà el Viatge entre imatges, paraules i músiques del món.

El Hachmi, que ha guanyat el premi millor dotat de les lletres catalanes amb la novel·la L’últim patriarca, que narra la història d’un immigrant marroquí confrontat amb el canvi cultural de la seva filla, ha manifestat que de la lectura voraç de les novel·les de Mercè Rodoreda i dels contes de Pere Calders en va néixer la seva necessitat d’escriure. I precisament aquesta admiració cap a Rodoreda és una de les raons per les quals és avui entre nosaltres.

Mirall trencat és una novel·la llarga, dividida formalment en tres parts, que narra la corba ascendent i declinant d'una família, els Valldaura-Farriols, que representen un temps i un país concret. La primera part, formada per divuit capítols, té una funció de presentació tant pel que fa als personatges com pel que fa a l'escenari, i ens són presentats els fundadors de la família: Teresa Goday i Salvador Valldaura. La segona part, estructurada en vint-i-un capítols, es desplaça dels fets externs cap a la intimitat dels personatges; el nucli d'aquesta part és el món infantil, marcat per la tràgica presència de la mort: en Jaume, el fill petit, és assassinat pels seus germans, en Ramon i la Maria, personatges d’una innocència perversa i una malícia pèrfida que els portarà a cometre adulteri i a un suïcidi final. La darrera part, de tretze capítols, continua amb la descripció de la història familiar. El tema central dels tres fragments que es llegiran, que pertanyen a la segona part de la novel·la, és el món infantil tractat a partir de les característiques que defineixen els tres personatges infantils: innocència, malícia, crueltat, perversitat, lascívia... Pel que fa a aquests personatges, cal dir que mantenen dues constants: la soledat i la desencisada concepció de l'existència humana.

La plaça del Diamant narra la història d'un procés de pèrdua i recuperació d'identitat. La Natàlia, la protagonista, és una noia òrfena de mare, que treballa de dependenta en una pastisseria, que té un promès formal i que coneix en Quimet, un altre noi, en un ball de la Festa Major de Gràcia, fet que marca l’inici de la novel·la de la qual es llegirà el primer fragment. La relació amb en Quimet, amb qui es casa al cap d'un any, capgira radicalment la seva vida, a més de sotmetre-la a un procés de submissió, el primer esglaó del qual és la pèrdua d'identitat. Ja en el primer capítol, la noia deixa de ser Natàlia per esdevenir Colometa. Natàlia-Colometa és, en la primera part de la novel·la, una noia ingènua, bondadosa i passiva, que no sap gaire què és el món i pateix si li demanen alguna cosa i ha de dir que no. Aviat és mare de dos fills, entra en una progressiva espiral d'angoixes i opressions: ha de suportar les rareses d’en Quimet, ha de treballar fora de casa, no pot atendre correctament els fills i li toca viure uns moments històrics delicats. La més significativa d'aquestes opressions és la gradual invasió de la pròpia llar per part dels coloms que cria el marit. I és en contra d’aquesta opressió que es rebel·la Colometa el dia que inicia el camí cap a la maduresa i aprèn a dir que no. I el primer que fa és desfer-se dels coloms. El personatge ha madurat i ha pres una decisió: es revolta contra allò que considera injust i inicia un llarg camí de recuperació cap a la pròpia identitat. L'acció contra els coloms és una rebel·lia contra el marit perquè els coloms són d'en Quimet. Per un altre costat, el canvi interior es produeix de manera paral·lela a la revolució exterior amb l'inici de la Guerra Civil. En Quimet es converteix en un milicià primerenc que és destinat, més tard, al front d'Aragó, on mor. La mort del marit, la immensa desolació de la postguerra, la gana i la misèria que passen els seus fills l'aboquen a pensar en un suïcidi col·lectiu -ella i els dos fills- com a única alternativa. I és aquí on queda emmarcat el segon fragment que es llegirà. Sortosament el projecte no tira endavant perquè l'adroguer que li ven salfumant obre una porta a l'esperança en oferir-li una feina i, mesos més tard, la possibilitat de fer la vida amb un nou matrimoni. Un matrimoni d'avantatges perquè a banda de millorar el nivell econòmic, Antoni, l'adroguer, és mutilat del mig per la guerra, fet que estalviarà a la protagonista el trauma de les relacions sexuals. Per un altre costat, és el mateix adroguer qui comença a restituir la identitat perduda adreçant-se-li pel seu nom: Natàlia. Es llegirà el darrer fragment de la novel·la.

De Viatges i flors, un recull de relats breus, es llegiran dos textos: "Flor sola" i "Flor trasplantada". L’obra es divideix en dues parts: Viatges a uns quants pobles i Flors de debò. La majoria de les flors foren redactades a Ginebra, al llarg dels anys 60. Els viatges foren concebuts a Romanyà de la Selva. Les dues parts són narracions breus, fantasioses, que recullen experiències temporals i espacials de l’autora.

També formarà part de la lectura de Rodoreda una carta de l’escriptora a Armand Obiols, el seu darrer company sentimental.

Com hem dit abans, a banda d’escoltar Rodoreda, també sou els espectadors de la lectura d’una selecció de textos de diferents escriptores d’arreu. En aquest cas, cada autora us serà presentada breument pel lector o lectora corresponent.

I clourà l’acte la Najat El Hachmi, lectora àvida de les novel·les de Mercè Rodoreda i gran admiradora d’aquesta autora, que compartirà amb nosaltresunes reflexions sobre l’escriptora i llegirà l’inici del conte "La sang".

En definitiva, a partir de petites disciplines artístiques –en què es combinen la imatge (fotografia), la paraula i la música– es farà un recorregut per l’imaginari i l’obra de Mercè Rodoreda. S’alternaran fragments de peces d’aquesta autora amb d’altres d’escriptores del món. Així doncs, sentirem llegir en català, flamenc, búlgar, castellà, francès, gallec, romanès, hongarès i àrab, una petita mostra de la diversitat lingüística de casa nostra en aquests moments, on en l’actualitat hi ha més de 75 nacionalitats diferents i s’hi parlen més de 50 llengües.

I cada lectura anirà acompanyada d’una projecció d’imatges relacionades amb l’obra i l’autora i de música dels països de procedència d’aquestes diferents literatures.

La fusió de la imatge i la música amb la paraula ha anat a càrrec d’un grup de joves del CAR (Àrea de Joventut) que durant aquest hivern han estat participant en un curs de formació audiovisual.

Gràcies a tots per la vostra participació en aquesta iniciativa i donem pas a la lectura.