Presentació llibre Roses o a la recerca de la zona grisa de Josep M. Barris

Primer de tot donar-vos la benvinguda i especialment a Pere Gifre, historiador i president de l’Institut d’estudia catalans.

En el poc temps que fa que sóc alcaldessa i després d’anar aprenent dia a dia, he comprovat que vaig encertar: el primer que vaig tenir clar és que l’Arxiu de Roses amb tot el que comporta estava en molt bones mans. Qui custodiava la nostra història era un excel·lent professional. Discret, silenciós, passa desapercebut però hi és, es veu, es nota i es palpa a través d’aquest llibre, dels escrits, de les ressenyes, dels articles, de les iddees, solucions, projectes, col·lborador incansable. La seva feina és passat i present però sobretot futur.

Josep Maria Barris: avançar i no aturar-se.

Em quedo amb algunes reflexions de Pere Gifrre : una bona manera de rendibilitzar aquest llibre seria convertir-lo en una eina de treball dels centres escolars de la població.

Qualsevol ciutadà de Roses que vulgui saber alguna cosa del passat i del present a Roses; Roses-Empordà Catalunya

EL PRESENT NO ES ALTRA COSA QUE EL RESULTAT DEL PASSAT. SE SABIA MÉS DE PEDRES I MURALLES QUE DE PERSONES. ARA ES LHORA DE POSAR PERSONES EN EL CENTRE DE LA PREOCUPACIÓ HISTORIOGRÀFICA.

Hi ha llacunes a la història de roses queda un món per coneixer; la il·lusió amb que es llegeix tots els documents, la passió amb que s’endinsa a cada història i l’entusiasme a l’hora de valorar, desxifrar i fer entenedors .

El llegat de qualsevol persona és un tresor personal, és un fragment de la memòria ple de vivències personals i de confessions íntimes, algunes alegres, altres de difícils, molt dures, fins i tot molt crues, que ens fa reflexionar sobre la dura vida que van tenir els nostres avis i les nostres pares, i del gran nivell de benestar que gaudim avui.

El memorials populars, ja siguin memòries, diaris o cartes no és quelcom que vagi a menys i que sols les escriguin la gent gran. Tot al contrari, és quelcom que va a més, que està creixent d’un forma espectacular, però que està utilitzant noves formes i nous mitjans per a expressar-se, que van més enllà del paper. El paper s’està substituint per les noves tecnologies, per documents multimèdia, de veu o imatge, o bé pels més moderns blocs, diaris personals a Internet, que tanta gent està obrint (no sols gent gran, també joves, associacions, professionals de tots àmbits, fins i tot polítics).

Sens dubte l’Arxiu de la Memòria Popular té molt de futur, ara més que mai, i a més s’obren noves oportunitats i reptes. Potser algú es pregunta, i per què és important recuperar la memòria popular. Jo respondria simplement amb aquella frase d’un poeta que va dir que SOM LA NOSTRA MEMÒRIA .