Recuperem el safareig municipal. (Elles s'ho mereixen)

Des dels Serveis Territorials se’ns demana una valoració històrico-patrimonial del safareig municipal situat al carrer de la riera Ginjolers número 50 i al carrer d’en Mairò numero 43 per decidir, segons el què es digui, d’enderrocar-lo o bé de conservar-lo.

La meva opinió és que s’ha de conservar per múltiples raons d’entre les que destacaria les següents: forma part de la història viva del poble; es va consolidar la primera construcció l’any 1920 i es va reformar l’any 1932; la reforma la va dirigir un arquitecte emblemàtic de la nostra comarca, el Sr. Pelai Martínez Paricio; va ser un lloc de socialització de les dones ja que s’hi trobaven durant hores per rentar la roba i va constituir un servei per a tothom però molt especialment per aquelles famílies que no disposaven d’espai propi a casa seva.

Potser des de la situació en què ens trobem actualment és complicat entendre, sobretot per la gent més jove, el gran valor social que tenia un safareig públic en els pobles i Roses no era diferent de la resta en aquest sentit.

Representava una millora qualitativa per a les dones que havien d’utilitzar-lo: més espai, aigua que circulava contínuament i podien escollir el moment del dia que millor els anava per portar a terme la seva tasca. També representava una oportunitat de relacionar-se socialment. M’imagino a les "rentadores" parlant del què passava en el municipi, comentant si els pescadors tenien bona o mala mar, de com anaven creixent els seus fills i d’un munt de coses més que els alegrava l’estona alhora que realitzaven la seva feina.

Era, per descomptat, un espai femení; a una l’hi costa pensar que algun home anés a rentar-se la roba però això és una suposició no contrastada encara que amb un ampli percentatge d’encert perquè en aquella època la dóna estava molt circumscrita a les tasques pròpies de la llar d’una manera quasi exclusiva. Els temps, sortosament, han evolucionat en aquest sentit i encara que queda camí per córrer les situacions no són comparables.

Hem de conservar i rehabilitar el safareig municipal del nostre municipi; l’hem de convertir en un espai que recordi el temps i les persones i també les condicions en què vivien els nostres avantpassats –en aquest cas concret les nostres avantpassades- perquè només així serem portadors de la legitimitat històrica que ens donen els que ens han precedit.

El diumenge 8 de març hem celebrat el Dia de la Dona Treballadora; és una celebració reivindicativa per a situar a les dones de tot el món al lloc que les pertany en el si de les seves respectives societats; encara n’hi ha que viuen en unes condicions deplorables que provoquen la vergonya aliena. Hem de continuar treballant per superar aquestes situacions tan injustes i no defallirem mai en el nostre objectiu. També vull dir que aquesta tasca és de tots i no solament de les dones. Només faltaria!

Vagi doncs la futura remodelació del safareig municipal de Roses com un acte de recuperació del nostre patrimoni local i d’homenatge a totes aquelles conciutadanes que van esmerçar hores de treball, d’esforç i d’il·lusió rentant en el safareig per fer més fàcil i més agradable la vida als seus familiars perquè elles eren a tots els efectes dones treballadores, molt treballadores.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses