Roses homenatge el Saint Prosper amb emoció i noves tecnologies

Dissabte 7 de març,  Roses ha homenatjat, en un acte molt emotiu, els 27 mariners del mercant francès que van perdre la vida el 1939 a les aigües del golf de Roses.

El Saint-Prosper era un vaixell mercant de vapor que va naufragar el 8 de març de 1939 a la badia de Roses, en topar amb una mina submarina. Van perdre-hi la vida les 27 persones que formaven la seva tripulació. Actualment resta trencat en dos trossos, a 60 metres de profunditat. El Saint-Prosper és conegut a Roses com el Petroler, ja que en el moment del naufragi transportava petroli. També era conegut com "el ganxo", donat que els pescadors i enganxaven involuntàriament les seves xarxes mentre feinejaven a la badia.

La tràgica història del Saint Prosper

El vespre del 8 de març el Saint-Prosper arribà al Golf de Roses i el seu capità, Jules Langlois, decidí fer-hi escala per esperar que passés la tempesta. Però Langlois no sabia que el golf havia estat minat durant la Guerra d'Espanya (1936-1939), quan s'havia posat una barrera de mines que anava de Falconera a Montgó i també prop de la costa de Roses.

El sobtat canvi de rumb ha agafat per sorpresa els vigies del Puig Rom, que fan senyals al vaixell per prevenir-lo del perill. Sense adonar-se dels senyals, el Saint-Prosper, no altera la marxa i es dirigeix directament cap a una destrucció segura. La topada amb una mina li obre un forat al casc; el vaixell, trencat pel mig, s'enfonsa sense que la tripulació tingui temps d'escapar. Des de la costa es pot contemplar durant hores l'incendi del petroli al mig del mar.

Només hi va haver un supervivent que va rescatar una barca de pescadors. Va morir poques hores després a l'Hospital Militar de Roses.

Abans, però, mormola quelcom en una llengua desconeguda. Els que han navegat i conegut molts països afirmen que és grec, per això durant anys es creurà que el vaixell enfonsat era un petroler de bandera grega.

El 12 de març, en una platja propera a Ténès (Algèria), es van trobar restes de fusta d'un bot salvavides i un flotador amb la inscripció 7829 - 16, 1 S/S <SAINT PROSPER> Pen, mousse, Le Havre. Dies després va aparèixer una boia de suro on podien llegir-se les lletres T i R.

No serà fins el juny de 1967 quan un grup d'escafandristes del Centre de Recuperació i Investigacions Submarines identificaran el vaixell en trobar una campana de la sonda de proa que porta el seu nom gravat en relleu.

No va ser fins el 2005 quan un familiar d’un mariner, navegant per internet, va localitzar una empresa de submarinisme que organitzava visites a un vaixell anomenat Saint Prosper. Aquesta troballa casual ha desembocat a l’homenatge d’avui.

 Recepció a l’Ajuntament i inauguració d’una estela molt especial

El consistori rosinc ha rebut a la delegació francesa, formada per més de 60 persones entre les quals l’alcaldessa de Berville sur Mer Eliane Benoît GONIN i l’alcalde de Paimpol, Jean-Yves De Chaisemartin, municipis d’on procedia la tripulació, a l’ajuntament després que aquests dipositessin un ofrena floral al lloc on va naufragar el Saint Prosper. Ha sigut en el consistori on l’Alcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, ha fet entrega d’una placa commemorativa a cadascun dels familiars dels mariners morts.

Seguidament, la comitiva s’ha desplaçat al Far de Roses on s’ha instal·lat una estela en homenatge als mariners desapareguts. Aquesta estela, dissenyada per Nut Creatives, porta una inscripció i un codi QR que dirigeix a una pàgina web on es pot conèixer la història del malaurat mercant franc.

Aquest fet no és casual sinó que també és un homenatge a la manera en què els familiars van poder saber on descansaven els seus familiars. Magda Casamitjana ha fet una demostració de com funcionen des del seu Iphone.

Ja a la tarda s’ha oficiat una missa en record dels tripulants i posteriorment, en el Teatre Municipal de Roses, s’ha projectat el documental "Saint Prosper epitafi sota el mar".

Roses, pionera en la senyalització del Patrimoni amb Codis QR

Els codis QR són codis de barres bidimensionals que emmagatzemen informació i dades fins a un màxim de 3000 caràcters i permeten la inclusió d’hiperenllaços. L’usuari pot decodificar la informació emmagatzemada senzillament apuntant la càmera del seu mòbil al codi.

La tecnologia QR té el seu origen al Japó de finals dels anys 90 i es troba en progressiva implantació a Europa. Empreses fabricants de telèfons mòbils ja implanten d’origen un lector de codis QR als seus nous terminals, tot i que en cas de no disposar-ne, els usuaris poden descarregar-se’l gratuïtament des de diversos punts de la xarxa.

La implantació d’aquest projecte tindrà una segona fase consistent en la creació de la "Rosespèdia", una plataforma wiki similar a la wikipèdia però d’àmbit local. Com a la wikipèdia a la Rosespèdia la gestió dels continguts anirà a càrrec dels mateixos usuaris buscant, així, la seva implicació, les seves idees, vivències o qualsevol altre coneixement relacionat amb el patrimoni rosinc.