Roses presentarà el gegant Meniró durant la celebració de la Festa Megalítica

El primer dels actes previstos és la passejada nocturna Dòlmens a la llum de la lluna, que tindrà lloc la nit del proper divendres 4 de maig i permetrà als participants descobrir alguns dels monuments prehistòrics de Roses des d’una nova vessant. La sortida tindrà lloc a les 22 h de davant de la Ciutadella de Roses.

Pel que fa a la Festa Megalítica pròpiament dita, es realitzarà el diumenge 6 de maig. A les 10 h, es farà la sortida des de la Ciutadella de Roses i, tot seguit, tindrà lloc la presentació del nou gegant de la Colla Gegantera, en Meniró, als seus avantpassats. A les 13 h, al Mas Marès, es farà la festa de bateig del nou gegant, que anirà seguida d’un dinar popular i,tot seguit, animació musical.

La Festa Megalítica de Roses s’inclou dins de les activitats de celebració del Maig Megalític, que enguany arriba a la desena edició. Altres actes inclosos en la programació són el 28è Aplec Sant Silvestre de Balleta (13 de maig), la inauguració de l’exposició "Albera Megalítica" de la pintora Àngela Tamayo que tindrà lloc al Celler Espelt (4 de maig), o una xerrada-col·loqui sobre megalitisme a càrrec de Sebastià Delclós (17 de maig), també al celler Espelt.

El diumenge 20 de maig arribarà el torn de la Festa de l’Albera Viva, que tindrà com a acte central la inauguració de la recuperació del menhir amb doble recinte (únic a Catalunya) i de les tombes del bronze final del Mas Baleta III, situats a La Jonquera.

Els actes del maig megalític finalitzaran el dijous, 31 de maig, amb el VIII Sopar Megalític, al Si us Plau de Roses.

Roses, amb una quinzena de monuments megalítics, compta amb una important representació del patrimoni prehistòric de la comarca. Sens dubte, l’exponent més clar el representa el dolmen de la Creu d’en Cobertella (3000-2700 aC), el més gran de Catalunya, declarat monument historicoartístic l’any 1964. En el recorregut pels orígens del municipi també s'hi troben els dòlmens del Llit de la Generala (3200 aC) i del Cap de l'Home, els dos menhirs de la Casa Cremada (del quart o del tercer mil·lenni aC), la cista de la Casa Cremada, que havia tingut un ús funerari, o la cova-dolmen del Rec de la Cuana, datada del 2500 aC.

D’altra banda, l’Alt Empordà, amb un total de 150 monuments megalítics inventariats, reuneix el 20% del megalitisme català