Roses sol·licita la concessió de les barraques de pescadors de les cales Jòncols i Pelosa

Tot i que el ministeri de Medi Ambient va iniciar el passat mes de març el procés de reversió de la caseta de pescadors situada a la cala Pelosa, la recent transferència de competències en la gestió del litoral a favor de la Generalitat de Catalunya establerta pel reial decret 1987/2008, fa que aquesta sigui ara l’administració competent per a la gestió i cessió d’usos d’aquests espais.

Davant això, l’Ajuntament de Roses ha mantingut darrerament converses amb responsables de la conselleria de PTOP amb l’objectiu de garantir la preservació d’aquestes casetes -catalogades com a béns protegits pel seu valor patrimonial- així com dels usos socials i tradicionals que s’hi desenvolupen. Fruit d’aquestes converses, la Generalitat ha manifestat la seva voluntat per a la concessió administrativa d’aquests espais, que ara podrà fer-se efectiva gràcies a l’acord aprovat pel ple municipal celebrat ahir.

L’Ajuntament preveu, un cop compti amb la concessió, que la Confraria de Pescadors continuï gestionant l’ús d’aquestes barraques com ha vingut realitzant fins ara. Al mateix temps, la nova situació permetrà al consistori poder realitzar les actuacions de manteniment i preservació que es facin necessàries amb el pas del temps.

Barraques amb molta història

Les barraques de les cales Jòncols i Pelosa són edificis civils, antigament denominats "botigues comunals de pescadors", que tenien una funció com a refugis on hi havia tot el necessari (estris de cuina, llar de foc, etc) per passar curtes temporades en cas de condicions climàtiques adverses.

Totes dues estan documentades com a mínim des del segle XVII, en aparèixer en els arxius sobre els plets existents entre Roses i Cadaqués sobre els drets de pesca a ambdues cales.

Tot i les reformes estructurals realitzades amb motiu de les diferents intervencions arquitectòniques de manteniment i la reorientació en els seus usos, les dues barraques es consideren un exemple destacat i gairebé únic d’arquitectura popular, estretament lligat al territori, a les persones i a la seva tradicional forma de vida.

En primer lloc, constitueixen uns equipaments destacats de l’arquitectura pròpia del cap de Creus; en segon lloc, són uns elements patrimonials que remeten a unes formes de vida tradicionals relacionades amb el món de la pesca, de les quals se’n conserven molt poques restes arquitectòniques al municipi.

Fruit d’aquests valors patrimonials, han estat inscrites en el Catàleg Municipal de Béns Protegits, d’on se’n desprèn la necessitat de conservar-les com a mostra destacada d’arquitectura tradicional del Cap de Creus i d’etnografia històrica.