Un congrés en defensa de la majoria

La dinàmica dels partits polítics democràtics els porta a la celebració de congressos d’una forma periòdica; en el cas del PSC cada quatre anys. El proppassat mes de juliol hem celebrar el nostre onzè congrés i del debat congressual n’han sortit propostes que seran molt positives per Catalunya i pels catalans durant els propers quatre anys.

El socialisme català, per voluntat expressa dels electors, s’ha convertit en la força que ocupa la centralitat política a Catalunya i això l’obliga a una diagnosi acurada de la situació en què vivim i a la proposta d’una acció política que ens permeti avançar en la millora del benestar de les persones en un territori cada vegada més equilibrat.

No es tracta només d’escriure i aprovar un seguit de bones intencions; la realitat ens obliga a actuar, amb més o menys urgències, per donar resposta a les demandes i als reptes. Aquesta manera política d’actuar sovint pot donar la sensació de que res es fa prou bé per tenir a tothom content; i segurament que quelcom de veritat hi ha en aquesta suposada sensació però és el peatge que s’ha de pagar quan es governa per la majoria sense perdre de vista l’objectiu, inherent des del punt de vista històric als socialistes, de millorar en drets, llibertats, igualtat i justícia social.

Tots assumim que vivim uns temps on tot va molt ràpid, fins i tot l’aparició de les crisis, però els avenços socials i tecnològics ens obliguen a reconsiderar en part algunes formes de viure que hem anat adquirint al llarg dels anys i que en aquests moments precisen d’un punt d’inflexió: poso dos exemples que estan a la ment de tothom: l’energia i l’aigua.

La nostra societat a mesura que ha anat guanyant nivell i qualitat de vida s’ha fet més dependent energèticament, tant del petroli com de l’electricitat. Pel que respecte al petroli, n’he parlat en els darrers temps en algun article, la possible minva de les reserves, els conflictes bèlics en alguns dels principals països subministradors, el fort augment de la demanda de països emergents, Xina i la Índia per posar dos exemples paradigmàtics, i les especulacions a causa d’una certa feblesa del dòlar han provocat fortes pujades de preus que afecten seriosament les economies de països totalment compradors com és el cas d’Espanya. Haurem de reflexionar i posar mesures consensuades i racionals per prioritzar més l’us d’un producte necessari però excessivament costòs si ens atenem als preus actuals. Amb l’energia elèctrica passa quelcom semblant encara que les "solucions" poden ser sortosament més localistes. Necessitem més energia perquè hi ha alguna zona que està al límit i que si no es resol el problema podem patir situacions no desitjades en un futur proper: la província de Girona està en aquesta situació i ningú vol que no es solucioni la situació però hem de ser capaços de fer les coses el màxim de bé, amb diàleg i amb les mires posades en l’interès general que implica el màxim respecte al territori però sense renunciar a tenir la potència suficient per a garantir un funcionament normal a les nostres empreses, a polígons industrials, al nostre sector turístic, a l’espai de l’oci i als consumidors en general. Arribar a aquí comporta algunes servituds però, repeteixo, ho hem de fer amb la màxima complicitat del conjunt de la nostra societat.

Aquesta visió de com ha de funcionar el País és el que s’ha debatut i aprovat en el 11è congrés dels socialistes catalans amb un proposta progressista per a la ciutadania catalana; una ciutadania amb catalans d’origen i catalans d’adopció que ha d’aconseguir els objectius amb cohesió i posant per davant aquelles virtuts que sempre ens han acompanyat i que han fet, al llarg de la seva història, de Catalunya un model de treball, de sentit comú, de fermesa en defensa de la seva identitat i de tolerància.

Magda Casamitjana i Aguilà
Alcaldessa de Roses