Un exemple d’art nouveau francès a Roses

Les llicències d’obres són un dels documents més coneguts i nombrosos dels arxius municipals. De fet, responen a una de les funcions clàssiques que té encomanada l’administració local des d’època medieval, on la planificació i el control del territori ha estat una de les grans competències municipals. L’Arxiu Municipal de Roses publica aquest mes un plànol corresponent a l’expedient de llicència d’obra major més antic conservat a les seves dependències, datat concretament de l’any 1930. L’expedient conté el projecte tècnic de l’edificació construïda al número 8 de l’actual carrer Doctor Pi i Sunyer (o avinguda de Rhode 121), la qual fou enderrocada l’any 1981 per construir un altre edifici.

Un altre valor especial d’aquest projecte arquitectònic és el de la seva autoria, ja que tot sembla indicar que pertany a l’arquitecte parisenc Jean Falp, un professional prou reconegut que treballà bàsicament durant el tombant de segle XIX i durant les primeres dues dècades de segle XX, amb nombrosa obra reconeguda a la capital gal·la.

Finalment, una darrera, però no menys important raó per posar en valor aquest projecte arquitectònic és el promotor de l’obra. Es tracta de Benet Fonolleras Brunet (Roses, 13 de gener de 1887 – Seta (Lengadeòc), 25 de novembre de 1972), conegut sobretot per la seva faceta de fotògraf aficionat, qui adquirí aquesta finca l’any 1919 a Manuel Bech Roig. Posteriorment, encarregà l’any 1927 el projecte d’un nou habitatge, perfectament burgès i clarament nouveau a l’arquitecte Falp, de París. La llicència d’obra li fou atorgada el dia 27 d’abril de 1930, moment a partir del qual s’iniciaren les obres de construcció, certament fastuoses pels estàndards locals.

La secció "El document del mes" és una iniciativa de l’Arxiu Municipal de Roses que té per objectiu posar a l’abast de la ciutadania, a través de la seva pàgina web, aquells documents significatius per a la història de Roses, ja sigui per la seva importància intrínseca o per la transcendència que el document tingué en el posterior desenvolupament de la població.