Jaume Vicens Vives ja és fill adoptiu de Roses

Nascut a Girona el 6 de juny de 1910, la figura de Vicens Vives és clau per a la historiografia i cultura catalanes del segle XX. Tot i la seva prematura mort el 28 de juny de 1960 a Lió, els seus mètodes i recerques van portar la historiografia catalana als estàndards europeus de l’època i van possibilitar la creació d’una escola que ha deixat una gran empremta a les universitats catalanes i amb alumnes tan destacats com Nadal, Vilar, Fontana o Elliott.

El seu lligam amb Roses, degut al seu matrimoni el 1937 amb Roser Rahola d’Espona, va anar més enllà d’una presència durant els períodes vacacionals. Roses era casa seva i la casa pairal dels Rahola situada a l’avinguda de Rhode, va ser un indret de gran producció científica i lloc de trobada amb intel·lectuals i escriptors com Josep Pla.

Vicens Vives és recordat per molts veïns com un home bo i un referent cultural i polític gràcies a accions tan senzilles com les tertúlies amb els veïns, els seus articles d’història per als programes de la Festa Major o el seu paper per a la conservació de la Ciutadella, que acabaria sent declarada Bé Cultural d’Interès Nacional.

La seva empremta ha quedat palesa a la vila de Roses, com demostra que tingui dedicats els noms d’un carrer, d’una escola i de la Biblioteca Municipal, o del fet que fos enterrat al cementiri municipal de la població, en un panteó dissenyat per l’escultor Josep maria Subirachs. Des del passat 5 d’agost, a més, l’emplaçament que ocupava la casa pairal de la família Rahola, al número 93 de l’avinguda de Rhode, on Jaume Vicens Vives visqué durant llargues temporades, llueix també una placa commemorativa.

Segon fill adoptiu de Roses

Jaume Vicens Vives és la segona persona declarada filla adoptiva de Roses des de la represa de la democràcia. El primer va ser el mosso d’esquadra Santos Santamaría Avedaño, mort en servei durant l’atemptat perpetrat per ETA el 17 de març de 2001 a la urbanització de Santa Margarida.

D’altra banda, l’any 2016, l’Ajuntament de Roses revocà el títol de fill adoptiu al dictador Miguel Primo de Rivera, que havia estat així nomenat l’any 1926