La nova campanya arqueològica a la Vila Medieval de Roses aporta dades sobre la Roses romana i tardoantiga

Els treballs són impulsats des de la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic de la Universitat de Girona i l’Ajuntament de Roses i s’integren dins un projecte de recerca quadriennal aprovat i finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Marc Bouzas, director de la càtedra; Lluís Palahí, tècnic de la Càtedra; i Sílvia Ripoll, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Roses, han presentat aquest matí els resultats de la campanya que finalitza avui.

Enguany, els treballs han presentat dues grans novetats, una a nivell científic i l’altre a nivell organitzatiu. A nivell científic, enguany s’ha començat a aprofundir per sota dels nivells medievals de la vila, posant al descobert estructures i elements pertanyents a l’ocupació de l’espai en època romana i tardoantiga (segles II al VII). La descoberta de les restes d’un gran edifici relacionat probablement amb les tasques portuàries i la posterior reocupació de l’espai per nous edificis més modestos comencen a aportar valuoses dades sobre un dels períodes més desconeguts de la història de Roses, l’ocupació d’època romana i visigoda.

A nivell organitzatiu, al llarg dels treballs s’han desenvolupat algunes activitats participatives, que tenien com objectiu apropar a la població no solament els resultats dels treballs arqueològics que s’estan desenvolupant sinó també la forma en què s’organitza i es desenvolupa la tasca dels arqueòlegs. D’aquesta manera s’han organitzat dues visites a l’inici i final de la campanya, centrades en veure com s’organitza el treball de camp i els resultats obtinguts. Durant les excavacions també es van realitzar dues jornades de treball, en les quals un grup de voluntaris van col·laborar en els treballs desenvolupats al laboratori treballant amb els materials recuperats a les excavacions.

Els treballs arqueològics es realitzen sempre amb un objectiu patrimonialitzador, que permeti posar a l’abast del gran públic les noves restes excavades en cada campanya. Amb aquest objectiu, i de forma paral·lela a les excavacions, un equip de restauradores (de l’empresa ABAC-Conservació i Restauració sl) treballa en la consolidació i conservació de les diferents estructures.

Entre els dies 25 de juny i 12 d’abril es desenvoluparà el VI Curs Internacional d’Arqueologia de Roses, en el qual participen estudiants d’arqueologia de diferents universitats catalanes i franceses. Durant el curs els treballs arqueològics de camp se centraran en l’estudi de l’evolució del monestir de Santa Maria.

Context

Els treball arqueològics es venen desenvolupant des de l’any 2018 i tenen per objectiu avançar en el coneixement històric-arqueològic de la vila medieval de Roses, potenciar els valors de la Ciutadella com espai patrimonial i parc arqueològic, permetent la ràpida integració de les restes descobertes en els circuits de visita de l’esmentat monument.

Des de l’any 2018, es va iniciar una estratègia de treball que té com objectiu final la recuperació i estudi de la trama urbana de la vila medieval de Roses. La zona est de la vila s’estructurava a partir de dos grans carrers nord-sud, que comunicaven la zona del port (al sud) amb el monestir de Santa Maria (al nord). Si els primers anys de treballs varen permetre recuperar la traça cel conegut a la documentació medieval com a “carrer Major” i d’una de les illes de cases que el flanquejaven, els treballs d’enguany han permès recuperar quasi íntegrament la traça del segon carrer que ocupava el sector, conegut a la documentació com a “carrer Nou”, així com bona part de l’illa de cases associada.

La recuperació de tota aquesta trama urbana és important a diferents nivells. Arqueològicament i històricament l’excavació permet resseguir l’evolució urbana de tot un ampli sector de la vila. A més la contrastació amb la documentació arxivística ens permetrà aprofundir en el coneixement dels propietaris de les diverses finques, les seves ocupacions i vida quotidiana, així com el reflex que aquesta activitat deixa en el registre arqueològic.

Els treballs també resulten cabdals en la valorització de la Ciutadella com espai patrimonial, ja que han permès posar a l’abast del públic més de 4.800 metres quadrats de nous espais visitables, fent molt més comprensible l’estructura urbana de la vila medieval. A més la recuperació d’aquests espais, permetrà al visitant visitar la vila tot resseguint els carrers històrics, facilitant una interacció molt més immersiva entre visitant i patrimoni.

A més els treballs també estan ajudant a comprendre la història de la Ciutadella des del moment de creació de la fortalesa moderna i de tot el procés de desestructuració de la vila medieval i l’aprofitament de l’espai pels nous usos militars.