La revisió del pla Director de la Ciutadella planteja un monument més obert i amb entrada lliure

Des dels anys vuitanta i noranta l’Ajuntament de Roses, amb l’ajuda econòmica d’altres administracions, ha liderat i executat diferents actuacions a l’entorn de la Ciutadella per tal de revitalitzar aquest monument que forma part del patrimoni històric del municipi i, en extensió, del país. L’any 1993 es va elaborar un Pla Director de la Ciutadella que van redactar l’arquitecte Ramon Castells i l’arqueòloga Aurora Martín. Ara, vint anys més tard, l’arqueòleg Josep Burch, encapçalant un equip de col·laboradors, n’ha fet una revisió i actualització.

L’alcalde, Carles Pàramo, ha recordat que l’objectiu del treball és “posar en valor el patrimoni històric i arquitectònic de Roses a partir del potencial que té la Ciutadella com a eina de dinamització social, cultural i turístic” i que el plantejament final és transformar el recinte en un monument concebut com un parc urbà que combini el servei de patrimoni històric amb els usos públics. “Aconseguir un benefici social de la Ciutadella ha de ser possible mitjançant la restauració dels bens patrimonials, la diversificació dels espais i la millora dels equipaments existents”, ha comentat Pàramo. Així els fonaments de l’encàrrec han estat: la millora paisatgística urbana de la Ciutadella; una proposta d’actuació al conjunt de la vila medieval; l’adequació d’itineraris de visita, establerts en tres, antic, medieval i modern; l’adequació dels usos dels edificis existents com a complement de la visita general; una proposta d’actuacions en l’espai d’activitats, concerts i espectacles; integrar la Ciutadella a la vida ciutadana de Roses sense altre límit que el seny d’aquest Bé Cultural d’Interès Nacional; i programar la redacció dels diferents projectes i quantificar inversions pel període 2013/2014.

Les actuacions que es plantegen a l’estudi afecten a tot el monument, tant a la seva part exterior com a l’interior. Pel que fa referència a la millora paisatgística i d’ús de zones exteriors, algunes de les accions que es preveuen executar a curt termini són: una tala selectiva d’arbrat exterior per millorar la visió de les defenses de la Ciutadella, però al mateix temps mantenint el caràcter de zona verda de l’espai; la restauració dels angles i coronaments de les contraguàrdies i mitges llunes; la recuperació del camí de glacis com a itinerari lúdic; cobrir la superfície del dipòsit d’aigua potable i construir a sobre una pista de bàsquet; la creació de zones de jardins en els espais existents a l’interior de les contraguàrdies i mitges llunes; eliminar l’aparcament situat al sector oriental; recuperar la riera de la Trencada; i crear una zona peatonal que serveixi d’enllaç entre el passeig marítim i la Ciutadella.

Pel que fa referència a les actuacions a mig termini a l’interior de la vida medieval hi ha: delimitar i reforçar el perímetre de la muralla de la vila; adequar espais arqueològics lligats a una proposta de visita pública diferenciant-los a través de cromatismes i textures diferents; determinar zones d’entrada i recorreguts de visita de tot l’àmbit basats en les zones excavades i en els capbreus existents; i recuperar el monestir i el seu entorn amb criteris de jardineria.

Un altre àmbit d’actuació és l’adequació d’itinerari de visita actual i dels usos dels edificis existents. Algunes de les propostes que es fan en aquests àmbits són: completar l’itinerari del camí de ronda (itinerari modern) amb la construcció d’una passarel•la sobre la porta de terra; la creació d’un itinerari sota-muralla (itinerari antic i medieval) que ressegueixi els principals espais arquitectònics i arqueològics; vincular els dos itineraris; la creació d’àrees d’estada i mobiliari; recuperar la muralla grega i el seu àmbit; reformar el museu amb un audiovisual 4G que expliqui la història i amb un un espai expositiu; dotar la Ciutadella d’un bar-restaurant; restaurar els quarters d’infanteria; especialitzar els edificis de l’arsenal a l’àmbit de l’arqueologia subaquàtica; o destinar les casamates a tallers.

Finalment hi ha l’adequació d’espais diversos a usos complementaris com ara delimitant bé l’espai que serveix actualment per fer-hi concerts o cinema a la fresca per tal de que tinguin un funcionament independent i un accés propi; crear un roserar especialitzat en el pati d’armes; adequar espais per crear demostracions de jardins efímers; o crear una zona lúdica infantil.

Totes aquestes actuacions es plantegen executar-les per fases i el cost aproximat del total d’intervencions seria a l’entorn de 3,7 milions d’euros. Aquesta quantitat seria finançada per diferents institucions com la Unió Europea, la Generalitat, l’Estat, la Diputació i el propi Ajuntament de Roses.