L'Ajuntament de Roses tanca el 2013 amb un superàvit de 3,1 milions €
Els majors ingressos assolits pel consistori durant 2013, han vingut donats per l'augment en la recaptació dels impostos directes, principalment en l'impost de plusvàlua. Pel que fa a la reducció en la despesa prevista, la major part de l'estalvi prové de la baixada de la despesa corrent motivada per un estricte compliment de les mesures de contenció imposades pel Govern de l'Estat en el capítol de personal, així com per l'estalvi en la compra de béns i serveis.
Tres anys sense demanar cap nou préstec
La no concertació de nous crèdits durant l'actual mandat municipal, ha contribuït també a la disminució de les despeses en concepte d’interessos a pagar, així com a una forta rebaixa del deute acumulat. Des de l'inici de l'actual govern, l'any 2011, l’endeutament s’ha reduït en 6,8 M€, passant del 26,9M€ de 2011 als 20,1 M€ actuals.
L’endeutament, un 40% per sota del límit legal
L'exercici 2013 es tanca amb un deute viu de 20,1 M€, situat en un 59,27 % dels ingressos corrents. Aquesta òptima situació financera és el resultat de la inversió realitzada sense necessitat de nous crèdits determinada pel govern municipal, així com de de l'estricte compliment dels plans d’amortització de cada un dels préstecs formalitzats fins al primer semestre de 2011. Aquestes mesures han permès l'amortització de fins a 2.634.436 d'euros durant 2013, situant l’ajuntament a un 40% del límit marcat per la legislació, fixat en un 110% dels ingressos liquidats.
Tot i això, la previsió per a l’any 2014 i successius, és la de continuar la política d’autofinançament en les inversions, objectiu que s'assoleix de forma segura gràcies a l’estalvi en la gestió de la despesa corrent.
Pagament a proveïdors abans dels 30 dies
El termini mitjà de pagament a proveïdors, calculat d'acord amb l'estricta normativa aprovada pel Govern Central, s’ha situat durant 2013 en 27,93 dies, de manera que els proveïdors cobren l’import de les seves factures dins del termini legalment establert.
Romanent de tresoreria i límit de despesa
El Govern Municipal de Roses manté plenament el programa en les polítiques pròpies de promoció econòmica, serveis municipals, seguretat ciutadana, atenció i manteniment de la via pública, manteniment dels equipaments municipals i polítiques vives en educació, benestar social, joventut, cultura, esports o medi ambient. Tanmateix, el grau d'inversió es manté elevat per permetre continuar executant les obres previstes pel Pla de Barris, o la compra de finques d’interès municipal com ara el càmping Bahia de Roses i els terrenys del conegut “magatzem Masblanch” a Els Grecs. Igualment es mantenen al dia i plenament operatives i rendibles les empreses municipals de serveis: ROSERSA, Port de Roses, S.A. i Piscina Municipal (PRODER, S.A.).
Es treballa, doncs, sota el límit de despesa permès, mesura que segons manifesta l'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, “és imposada absurdament pel Govern de l’Estat als ajuntaments amb romanents de tresoreria positius i superàvit, fet que suposa que aquests no puguin superar la despesa feta el 2012. A més, prohibeix igualment mantenir la plantilla de personal reposant les vacants que es va produint, bàsicament per jubilacions o excedències, i prohibeix polítiques municipals pròpies de creació de llocs de treball, ni que siguin temporals”.
El romanent de tresoreria lliure, disponible, se situa en uns 8 M€ que s’hauran de destinar bàsicament, segons l’esmentada normativa d’estabilitat pressupostària, a reduir l’endeutament net (tot i que aquest se situï per sota del límit establert), o a finançar inversions noves sempre que s’enquadrin en allò que dicta la mateixa normativa.
Des del govern municipal de Roses es lamenta el fet que l'Estat prohibeixi explícitament que els ajuntaments amb superàvit puguin destinar part del mateix al finançament de campanyes o polítiques actives de creació de llocs de treball temporal. L'única via possible per a la lluita contra l’atur és, doncs, l’encàrrec i execució d’obra pública. És a dirque en el cas de Roses es tradueix en projectes com el Pla de barris, la Passera i la Rambla de la Riera Ginjolers, el carrer de Davant i la plaça de Catalunya, i multitud de petites obres, com ara l’eliminació de barreres arquitectòniques, l’eixamplament de vores i la plantació d’arbres i enjardinament per tot el municipi.
Accions del document