L'enèsim intent de connectar ferroviàriament Roses amb la muntanya

El document publicat consisteix en una carta tramesa a l'Ajuntament de Roses per Laboratoris Sobrino i Gràfiques Alzamora, ambdues empreses d'Olot, i signada pel director gerent de la primera, Lluís Tremoleda de Bolós, en la qual informava que enviava 200 exemplars d'un fulletó informatiu sobre el projecte de tren vertebrat que havia inventat l'enginyer basc Alejandro Goikoetxea (Elorrio, 1895 – Madrid 1984), creador del Talgo, per ser

distribuïts a Roses. A més, la carta servia per defensar les bondats de l'esmentat projecte i promoure'n "un clima popular favorable" entre la ciutadania.

El tren vertebrat era, segons les especificacions tècniques que es varen enviar, ultralleuger, indescarriable i de rodadura neumàtica. Segons les proves efectuades podia agafar una velocitat d'entre 85 i 130 quilòmetres a l'hora. En el trajecte previst de Girona a Sant Feliu de Guíxols es calculava una velocitat màxima de 120 km/h. També es preveien els trajectes Girona-Olot i Olot-Figueres-Roses.

Malgrat tot, el tren vertebrat només es dugué a la pràctica a Las Palmas de Gran Canaria, en un trajecte curt d'un quilòmetre i mig. L'oposició social a l'emplaçament d'aquest ferrocarril, just al davant de mar i en el passeig marítim, frenaren la iniciativa, que acabà morint lentament fins a l'oblit més absolut.

La informació es complementa amb una selecció d'interessants enllaços amb més informació sobre el projecte i característiques del tren, així com amb vídeos del tren experimental de Las Palmas de Gran Canaria.