Roses celebrarà el Dia Internacional de les Dones abordant els reptes pendents per a la igualtat de gènere

La lectura del Manifest Institucional del 8 de març es traslladarà enguany a la Biblioteca Municipal Jaume Vicens Vives. L’acte s’iniciarà a les 17.45 h, amb membres del Club de Lectura de Roses que llegiran el manifest, donant pas a continuació a la projecció de ‘Una joven prometedora’. Dirigida per Emerald Fennell, la pel·lícula tracta sobre la violència sexual i el consentiment a través de la història de Cassie (Carey Mulligan), una jove perseguida per un esdeveniment traumàtic del seu passat. Després de la projecció hi haurà sessió de cinefòrum sobre el film.

Els reptes per a la igualtat de gènere vist per 9 dones joves de Roses

Dissabte 11 de març (19 h), el Teatre Municipal acollirà la segona jornada d’actes amb la projecció del documental "Un camí fet, molt camí per recórrer", una iniciativa de l’Àrea d’Acció Social, Igualtat de Gènere i Nova Ciutadania de l’Ajuntament de Roses, que torna a posar en el centre les experiències, inquietuds i reflexions de les dones rosinques.

Esther Bonaterra, regidora d’Acció Social, assenyala que "des de l'ajuntament de Roses estem compromesos a treballar per aconseguir la igualtat efectiva entre homes i dones, i també a aportar el nostre granet de sorra per erradicar qualsevol mena de discriminació. Per això impulsem polítiques valentes per contribuir a la transformació social que desitgem: sense masclisme, racisme ni homofòbia".

Continuant amb el projecte iniciat l’any 2020 durant la celebració del Dia Internacional de les Dones, l’ajuntament presenta enguany un nou documental on les dones rosinques tornen a prendre la paraula. En aquesta ocasió, el treball aborda els reptes encara pendents a la nostra societat, els camins que queden per recórrer, per assolir la plena igualtat. Ho fa posant el focus d’atenció en les dificultats i estigmes als quals han de fer front dia a dia nou dones joves que han escollit professions, estudis o practicar esports associats tradicionalment al món masculí.

Estudiants d’enginyeria informàtica o d’enginyeria de mines, que es troben amb aules on el percentatge d’alumnes dones és quasi inexistent, parlen dels prejudicis i de la pressió social a què han de fer front, i a la idea encara comuna de què el més normal és que les dones interessades en àmbits científics es decantin per carreres com medicina o infermeria. El documental passa també revista al món de l’esport a través de joves que practiquen diferents disciplines: des del crossfit, amb una participació igualitària entre dones i homes, fins al ballet o la boxa, clarament identificats encara avui dia com a femenins o masculins. Els testimonis sobre el món laboral revelen com, professions com la de policia, requereixen a les agents fer esforços extres perquè se les respecti i se les visibilitzi.

La visió de les joves sobre l’ús que fan de les xarxes socials, les oportunitats i perills que aquestes comporten i les diferències que perceben en les interaccions que reben per part d’altres usuaris, amb comportaments de caràcter masclista en moltes ocasions, centra un altre apartat del documental. Per últim, les seves reflexions sobre la importància d’un físic normatiu per assolir reconeixement social, la cosificació i sexualització de la imatge femenina i les situacions d’assetjament i pors a què han de fer front pel fet de ser dones, tanquen els testimonis.

Amb aquest treball, l’Ajuntament dona continuïtat a l’experiència iniciada l’any 2020, amb l’enregistrament del testimoni de 15 dones de Roses que donà com a resultat "La nostra veu. Experiències compartides". En aquella ocasió, el consistori incidia entorn als drets i al paper de les dones en la societat, a través d’un recorregut per les experiències vitals de 15 dones que evidenciaven els canvis experimentats al llarg de les darreres dècades. L’any 2022, el projecte es va reprendre després de la pandèmia amb "La vida en blanc i negre es va fer de colors", que oferia una reflexió sobre l'impacte que el sector turístic va tenir en el món femení, sobretot en l'esfera laboral, i en el canvi cultural que comportà a Roses el contacte amb les societats europees a partir de la dècada de 1960.