Roses descobreix una placa a l’edifici on visqué Jaume Vicens Vives i el declararà fill adoptiu de la vila

La façana de l’edifici de l’avinguda de Rhode 93 de Roses, emplaçament de la casa pairal de la família Rahola on Jaume Vicens Vives visqué durant llargues temporades des del seu casament amb Roser Rahola d’Espona, llueix des d’avui la placa que visibilitza el vincle de l’historiador amb el municipi. Èric Ibáñez, regidor de Cultura de Roses, ha obert l’acte, que ha comptat amb l’assistència de familiars de l’homenatjat i regidors i regidores del consistori.

A continuació, Pol Meseguer, arxiver de Roses, ha intervingut destacant la important aportació de Vicens Vives a la historiografia catalana, la seva projecció internacional, així com la seva vinculació amb Roses i la implicació de l’historiador en la preservació del patrimoni històric rosinc, i molt concretament, de la Ciutadella de Roses. A continuació, Pilar Cortés, directora de la Biblioteca Jaume Vicens Vives, ha llegit una tria del compendi de pensaments i reflexions de l’autor recollits en el llibre Notícia de Catalunya. Anna Vicens-Vives Rahola, filla de l’historiador, ha dirigit en nom de la família unes paraules als assistents, destacant les vivències del seu pare a Roses, les sortides en barca, les passejades a la posta de sol i la relació amb els seu convilatans.

Tancant els parlaments, l’alcalde de Roses, Joan Plana, ha destacat la vocació humanista de Jaume Vicens Vives, la importància i projecció de la seva obra a nivell internacional i, molt especialment, el seu paper en la salvaguarda de la Ciutadella. Ha aprofitat també l’acte per anunciar a família i presents de la propera presentació al ple municipal de Roses d’una moció per declarar Jaume Vicens Vives fill adoptiu de Roses. Per últim, les filles de Vicens Vives han descobert la placa commemorativa que, des d’avui, serà un nou punt de referència del pas de l’historiador per la vila de Roses.

Referent cultural i amb una forta vinculació amb Roses

Nascut a Girona el 6 de juny de 1910, la figura de Vicens Vives és clau per a la historiografia i cultura catalanes del segle XX. Tot i la seva prematura mort el 28 de juny de 1960 a Lió, els seus mètodes i recerques van portar la historiografia catalana als estàndards europeus de l’època i van possibilitar la creació d’una escola que ha deixat una gran empremta a les universitats catalanes i amb alumnes tan destacats com Nadal, Vilar, Fontana o Elliott.

El seu lligam amb Roses, degut al seu matrimoni el 1937 amb Roser Rahola d’Espona, va anar més enllà d’una presència durant els períodes vacacionals. Roses era casa seva i la casa pairal dels Rahola situada a l’avinguda de Rhode, va ser un indret de gran producció científica i lloc de trobada amb intel·lectuals i escriptors com Josep Pla.

Vicens Vives ha estat recordat per molts veïns com un home bo i un referent cultural i polític gràcies a accions tan senzilles com les tertúlies amb els veïns, els seus articles d’història per als programes de la Festa Major o el seu paper per a la conservació de la Ciutadella, que acabaria sent declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. La seva empremta ha quedat palesa a la vila de Roses, com demostra que tingui dedicats els noms d’un carrer, d’una escola i de la Biblioteca Municipal, o del fet que fos enterrat al cementiri municipal de la població, en un panteó dissenyat per l’escultor Josep maria Subirachs, reconeixements que s’ampliaran properament amb la seva declaració com a fill adoptiu de la vila.

Segon fill adoptiu de Roses

Jaume Vicens Vives serà la segona persona declarada filla adoptiva de Roses des de la represa de la democràcia. El primer va ser el mosso d’esquadra Santos Santamaría Avedaño, mort en servei durant l’atemptat perpetrat per ETA el 17 de març de 2001 a la urbanització de Santa Margarida.

D’altra banda, l’any 2016, l’Ajuntament de Roses revocà el títol de fill adoptiu al dictador Miguel Primo de Rivera, que havia estat així nomenat l’any 1926.